Autoocupació és el tema que em toca encetar per aquesta IV Assemblea de Periodistes que, molt encertadament, du com a lema Què quedarà del periodisme. Àngels Marín
I, justament, del periodisme tal com l’hem entès fins ara potser en quedarà això: l’autoocupació. Com sabem, la realitat del món de la comunicació és, en aquest moments, força complex. Parlo de comunicació, i no de periodisme, perquè la divulgació de la informació no és només a les nostres mans. Si som sincers, mai ha estat del tot a les nostres mans. Però fins fa poc s’havia anat trampejant la situació amb més o menys fortuna, tant en els grans mitjans com en els modestos.
De tot això se’n parlarà amb profunditat a l’Assemblea. Però per entrar en per què l’autoocupació és una de les sortides del periodista avui i per què pot ajudar a mantenir el periodisme s’ha de situar l’escenari a dia d’avui. Només tres apunts:
Primer: avui les plataformes de comunicació (diaris, televisió, webs, etc.) no garanteixen ni la llibertat dels informadors per fer la seva feina ni uns mínims laborals i salarials, tal com era el model de fa uns anys. Això porta als periodistes a trobar-se lligats a directrius publicitàries (econòmiques o polítiques, tant se val) i amb l’amenaça de trobar-se d’un dia per l’altre al carrer i sense mitjà de comunicació.
Segon, de la situació generalitzada dels últims anys del periodista a la peça, un fals autònom, (el que seria en premsa l’externalització de la feina que han viscut les empreses), hem passat al “potser et compro el reportatge, però a preu de saldo”. Que no és igual a ser free-lance, tot i que molts periodistes sense feina fixa i “a salto de mata” hagin acabat prenent aquest nom. Ser free-lance per obligació no és ser free.
I, tercer: el periodista no és un ésser pur e íntegre, tot i que molts ho són i ho seran tota la vida, sinó que és un treballador que ha de guanyar un sou per garantir la seva estabilitat personal i la seva rendibilitat laboral. És a dir, divulgar una informació d’interès comú, veraç i contrastada.
L’autoocupació pot permetre això. Perquè autoocupació no és només sortir a cercar la informació, donar-li un format i vendre-la. Sinó que és crear empreses, cooperatives, sinèrgies de treball que permetin dotar-nos d’uns mitjans de comunicació propis, dels periodistes, i en els que poden participar també altres treballadors, que ens permetin fer la nostra feina i viure d’ella
Utòpic? No ho és, i força gent ja ho estem fent. I es fa enmig d’una crisi econòmica que fa difícil aconseguir publicitat (que, no ho oblidem, és el principal ingrés dels mitjans); que fa difícil que el ciutadà pagui per estar informat, amb la quantitat d’informació gratuïta que té a l’abast, tot i que és capaç de pagar si la informació li interessa per la seva qualitat; i enmig d’una situació de manca de credibilitat de la informació en si, cosa que fa pensar a la població que tota la informació és, en el fons, interessada.
M’agradaria recalcar que quan parlo d’informació i de periodisme no em cenyeixo només a la informació política i econòmica, que és el que potser molts visualitzem per defecte en tractar aquests temes. Hi han moltes més àrees d’informació, sovint considerades accessòries, poc fonamentals o, fins i tot, insubstancials per nosaltres mateixos, els periodistes, que tenen molts més seguidors dels que ens pensem i que repercuteixen directament en la vida quotidiana de les persones. I, precisament, per l’interès que desperten, és en aquestes àrees on molts periodistes estan trobant la seva autoocupació.
No cal, doncs, pensar en l’autoocupació com el mitjà d’un periodista que s’ho fa tot sol ni com la gran web que reprodueixi l’esquema tradicional dels grans diaris, que també si volem. Però cal ser imaginatiu perquè en tenim l’oportunitat: dissenyar els mitjans, crear aliances, distribuir feines no ha sigut mai tan fàcil com ara. Ara podem imaginar com han de ser els futurs mitjans de comunicació que volem els periodistes i crear-los.
I tenir molt clares dues coses:
. quin tipus d’informació volem donar i com la volem tractar
. i que es triga un temps en poder viure d’això exclusivament
Perquè, sense deixar de ser periodistes, autoocupació també vol dir crear empresa, i totes les empreses triguen un temps en donar guanys.
Inscripcions per assistir a l’Assemblea: assembleaperiodistes@gmail.com
Pots fer comentaris a aquesta i altres notícies relaciones amb l’Assemblea
