Uns quants companys de l’SPC de TV3 han visitat recentment les instal·lacions de la BBC després de la fusió jurídica de TV3 i Catalunya Ràdio en una única societat i havent conegut que el Consell de Govern de la CCMA està estudiant models d’integració de redaccions (televisió, ràdio, Internet). Davant les notícies contradictpories des del 2007 sobre si la BBC havia fet marxes enrere i endavant al respecte, van plantejar-se anar a la font directa, i aquest és el seu testimoni. El resum, però, del que han vist a la redacció de la BBC és que els equips d’edició dels programes de la ràdio, la televisió i els portals de notícies són diferents. En canvi, les seccions són les mateixes per a totes les plataformes. Produeixen continguts per a la ràdio, la televisió o els portals, bé a proposta seva o bé a petició dels equips d’edició, tot i que no directament, sinó sempre a través del newsgathering. Aquest departament és el que centralitza la informació de la feina que fan les seccions temàtiques de la redacció, que no es troben al mateix espai ni al mateix edifici en alguns casos
Això no vol dir que tots els periodistes hagin de fer de tot. Depèn bàsicament de les habilitats de cadascú i de la predisposició a fer peces per a més d’un mitjà. El que sí que està clar és que no ho han de fer tot alhora. El newsgathering estableix les prioritats i els ritmes. En altres paraules, poden fer bé la peça de televisió i, en el supòsit que també hagin de fer una peça per al portal, també la poden fer bé perquè disposen del temps necessari per fer-la. La majoria de sinergies són entre dos suports, no entre tres.
L’edifici de la nova redacció multimèdia de la BBC es troba al centre de Londres. És de vidre i de nova construcció, està adossat a un dels més antics de l’empresa, on també s’hi treballa, i consta d’una desena de pisos. Un cop superat el control d’accés, s’accedeix a una mena de tribuna des de la qual és possible veure una gran redacció, molt ben il·luminada, que és la que apareix com a fons dels canals informatius de la BBC. Destaca una anella central, partida en dos de forma molt intencionada, que és el citat newsgathering.
Els integrants del newsgathering estan en contacte amb les seccions, com dèiem, i atenen a les peticions que els fan els equips d’edició de ràdio i televisió que es troben al seu voltant. Són el centre del sistema d’edició de tota la fàbrica. Si haguéssim de comparar-ho amb la nostra organització, vindria a ser la figura del cap de redacció, però per comptes d’una sola persona és un equip, amb molta més informació i capacitat de decisió (que en certa manera recorda, salvant totes les distàncies, l’assignment desk de la primera redacció de TV3).
Per tant, els equips d’edició i les seccions es relacionen sempre a través del newsgathering, que en tot moment sap què estan produint les seccions i què volen els equips d’edició, i gestiona els recursos disponibles en funció de les prioritats i les possibilitats.
La cap de la nova redacció multimèdia, Mary Hockaday, parlant del periodisme de qualitat que ha caracteritzat la BBC al llarg dels anys, va dir l’any passat que “our challenge for the next five years is to do this story-telling in digital as well as traditional formats. Making our journalism available through all the new platforms available to us but grounded in the traditional values of what we do best”. És a dir, es proposen la seva presència en totes les plataformes, però sense perdre l’estil de qualitat que els caracteritza i pel qual són valorats.
Les taules d’edició que es troben a la dreta del newsgathering corresponen als informatius internacionals que produeix la BBC, ja sigui en TV, Ràdio i portals. Les que es troben a l’esquerra de la divisió central del newsgathering són cuines que treballen per les edicions domèstiques de la BBC, també en TV, Ràdio i portals.
A continuació vam pujar uns pisos per l’ascensor i vam accedir a l’espai que ocupa el que podríem anomenar la secció d’Economia. Es tracta d’un espai en el qual treballen un centenar de periodistes de TV, ràdio i internet, que produeixen a demanda del newsgathering i a proposta pròpia al mateix intermediari.
Els periodistes que treballen a la BBC es classifiquen en dues grans categories: producers i correspondants. Els producers fan una feina periodística de lligar contactes i localitzacions, no apareixen mai en pantalla. Els correspondants sí donen la cara i són responsables del guió, del contingut de la peça final.
Vam parlar una bona estona amb Rory Cellar Jones, Technology correspondant, antigament vinculat a la informació econòmica. Porta 30 anys a la casa i va començar com a producer, però al cap de tres anys ja va ser correspondant. En aquesta funció ha transcorregut la major part de la seva carrera a la casa, fins que fa uns anys, amb la reestructuració i la creació de la redacció multimèdia pel mig, es va passar als temes tecnològics.
Ara porta un blog de tecnologia en el que escriu i assaja tasques com la gravació de vídeo amb el seu Iphone per penjar al mateix blog. També continua fent peces per la televisió, sembla que menys sovint del que voldria. Parla de la feina de lobby que ha de fer per col·locar les seves peces. En Rory ens va transmetre la sensació d’encaix satisfactori en el nou model de treball, és un periodista vocacional que s’aboca a la feina. Ens va ensenyar l’última peça que havia escrit pel blog i va dir que l’havia fet a casa seva.
Una de les rutines que ens van esmentar en preguntar per la feina multimèdia és l’elaboració d’una peça d’àudio que es podria fer servir tant a TV com a ràdio. Sembla que aquesta és una petició que els fan des del newsgathering, però vam trobar cares i comentaris escèptics sobre aquesta pràctica.
Una altra activitat creixent és la presència a les xarxes socials, especialment twitter. En Rory ens va explicar que les seves intervencions sempre són professionals en l’àmbit del periodisme d’informació, no del d’opinió, en el mateix to que s’utilitza pels altres mitjans.
Chris Hamilton és el cap de la unitat responsable de digerir els 3.000 inputs diaris dels espectadors que es reben a través de les xarxes. Tenen un equip de 20 persones fent aquesta feina de criba de les imatges i comentaris que arriben des d’arreu del món. A més, és responsable dels comptes twitter de la BBC en els que avança informacions, com la mort de Mandela, que va ser primícia per aquesta via.
Aquest és un departament emergent a la redacció i disposa d’un representant al newsgathering des del qual es contacta cara a cara, ja que creuen que és insuficient la comunicació virtual en molts casos.
Durant tota la visita vam tenir la companyia de Pierre Vicary, l’antic responsable del National Union of Journalists (NUJ) a la BBC. Pierre va ser durant molts anys el sindicalista alliberat del NUJ a la BBC. Fa uns anys va deixar l’empresa i ara hi col·labora en un règim extern. El criden per fer serveis de producer a la ràdio algunes jornades a la setmana. Ell ho compatibilitza amb treball sindical de suport a l’actual alliberada del NUJ, que no vam arribar a conèixer.
