La ponència sobre la necessitat d’un marc legal que reguli les condicions laborals dels mal anomenats “col.laboradors”, redenominats en el text com a periodistes a la peça, ha estat elaborada per l’SPC i s’inspira en les legislacions europees més avançades. El document exposa la situació d’aquest col.lectiu a Espanya, convertit en el motor de la precarietat laboral dels periodistes. Argumenta les raons legals que evidencien la relació laboral entre les empreses i els periodistes a la peça, i el greuge que suposa la seva discriminació com a treballadors autònoms per part de la Seguretat Social. En la resolució es demana que la llei estableixi que “tots els periodistes professionals, inclosos els que careixen de contracte escrit i amb cobrament a la peça, que exerceixin la professió dins de l’Estat espanyol han d’estar donats d’alta al règim general de la Seguretat Social”. Per delimitar bé l’àmbit, s’entén com a periodista professional “tot aquell l’ocupació habitual i remunerada del qual consisteix en la confecció d’informació mitjançant textos, imatges fotogràfiques o d’altres, gràfics o similars, d’una forma regular per a una o més empreses o institucions que les difonen a través de textos, imatges, gràfics o so sobre qualsevol suport, i sigui quina sigui la seva relació contractual amb aquestes empreses o institucions”.
