La manca de rigor i la desinformació invaliden l’atac de Víctor de la Serna al projecte de llei que aspira a regular la professió periodística i a garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç i plural
No ens ha sorprès als informadors la virulència amb què algunes empreses periodístiques s’han revoltat, com era d’esperar, contra la decisió del Congrés dels Diputats de tramitar un projecte de llei d’Estatut del periodista professional. Tampoc no ens sorprèn, per la redundància, el discurs tremendista contra aquesta reivindicació dels periodistes per regular legalment l’exercici de la nostra professió i garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç i plural. No obstant això, esperàvem més alçada en els seus al·legats.
El 4 de desembre passat, el diari El Mundo va publicar un article de Víctor de la Serna, amb l’esperpèntic títol Els enemics de la llibertat de premsa tornen a la càrrega. Si l’editorial de dies abans del mateix diari mostrava una manca de rigor impròpia d’aquest mitjà, aquest article destaca per la seva manca de documentació i d’exactitud.
Una succinta lectura del projecte de llei hauria estat suficient per evitar un títol tan lamentable. De debò: jo no he conegut cap periodista que estigui en contra de la llibertat de premsa, ni ningú amb dos dits de front que pensi que està en perill a tota Europa, on la llibertat d’empresa la garanteix.
L’articulista adjudica la paternitat del projecte d’estatut a la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), la qual cosa ens honraria; però només hem estat partícips en una tasca comuna dels col·legis de periodistes de Catalunya i de Galícia, les agrupacions de periodistes de CCOO i UGT, la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i la FeSP. Tots aquests grups estan integrats en el Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP), que ha assumit la tasca de donar forma a un projecte que ha estat debatut i aprovat en les tres edicions de la Convenció de Periodistes d’Espanya celebrades durant els últims anys.
Diu el senyor De la Serna que la Federació d’Associacions de la Premsa “s’ha desenganxat” d’aquest projecte. Està mal informat, perquè això no ha succeït; només hi ha hagut declaracions contràries del president de l’Associació de la Premsa de Madrid, però altres associacions de la FAPE han reafirmat el seu suport al projecte. Fa pocs dies, el president de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Andalusia va advocar per una Llei de premsa i un Estatut del periodista “per millorar la independència i les condicions laborals dels qui es dediquen a aquesta professió”. El mateix ha fet l’Associació de la Premsa d’Astúries que, juntament amb totes les organitzacions del Fòrum de Periodistes en aquesta autonomia, ha sol·licitat i obtingut el vot unànime del Parlament asturià, incloent-hi el PP, per demanar al Parlament d’Espanya el suport al projecte.
Quant als suports que ha tingut al Congrés el projecte de llei que va presentar el grup parlamentari Esquerra Unida-Esquerra Verda-Iniciativa per Catalunya Verds, que l’articulista denomina «suport del bloc progovernamental», cal aclarir-li que tots els grups parlamentaris -amb l’única excepció del PP- van votar a favor que es tramités aquest projecte, i fins i tot van anunciar que presentarien esmenes per millorar-lo. Alguns d’ells són tan poc proclius a “sovietitzar” les redaccions (una altra perla de l’articulista) com el PNB, CiU o la Coalició Canària.
Un dret i un deure
Com que Víctor de la Serna confessa que no comprèn la coexistència del dret i el deure d’informar i diu que no hi ha “per on agafar-lo”, ho explicarem apel·lant a l’abundant material de què catedràtics, juristes i molts fonaments legals de diversos països ens permeten disposar. Un repàs per la facultat ens rejoveneix a tots.
Així com el dret d’informar inclou la llibertat d’expressió, la d’impremta i la de constitució d’empreses informatives, el dret de ser informat inclou la facultat de rebre informació objectiva i oportuna, que ha de ser completa i universal. És a dir, que el receptor té el dret de conèixer tota la informació disponible i aquesta ha de ser per a tothom, sense cap exclusió.
Per això, el dret a la informació ha estat reconegut com un dret de doble via: de l’emissor i del receptor. Per complir aquesta doble funció s’ha de garantir a l’informador l’elaboració i l’emissió independents, perquè el dret d’informar es concep al servei de l’opinió pública. Qualsevol interferència en aquest procés, ja provingui del poder polític, del poder econòmic o dels mateixos mitjans, atempta no només contra els drets individuals dels informadors i dels ciutadans, sinó contra les bases i els fonaments de l’estat democràtic.
Per tant, l’informador té el dret d’informar i, al mateix temps, el deure de fer-ho de manera veraç i objectiva. Cal partir del principi que la informació és propietat de la ciutadania i no dels mitjans ni dels periodistes.
Parlem d’Europa
Quant a l’esment a l’Estatut del periodista francès que fa el senyor De la Serna, s’hauria d’haver informat que data del 29 de març de 1935 i que, encara que va néixer fonamentalment per regular la clàusula de consciència, els legisladors gals van tenir el talent suficient per entendre que havia de ser un instrument per preservar la independència del quart poder i va reunir en un únic document legal drets professionals i laborals. Si ho hagués consultat, hauria vist que en el seu contingut hi ha molt més que una simple qüestió d’impostos.
Igualment és recomanable alguna lectura de l’Ordine dei Giornalisti italiana que, pel que escriu, tampoc no ha tingut temps de fullejar. Va ser sancionada el 3 de febrer de 1963; en aquells temps, l’herència feixista que li atribueix ja estava una mica llunyana; i ha servit, entre altres coses, per impedir que el senyor Berlusconi imposés els drets d’empresa per sobre dels de la informació i per evitar que els periodistes digitals fossin anomenats “proveïdors de continguts” i exclosos del conveni de periodistes.
Quant a aquesta “mordassa” que l’Estatut ens imposaria als llatins i que, segons el senyor De la Serna, no pateixen els suecs, cal recordar-li que entre les variades lleis que a Suècia regulen el dret a la informació es recull que fins i tot “tenint en compte la rellevància de la més àmplia llibertat d’expressió i d’informació en les matèries polítiques, religioses, professionals, científiques i culturals (…) l’aprovació de normes que regulin detalladament una manera particular de difusió o de recepció d’informació, sense atendre al contingut, no serà considerada una restricció a la llibertat d’expressió i d’informació”. Com es pot veure, els periodistes nòrdics tampoc no pensen que regular signifiqui retallar llibertats ni perjudicar el dret d’expressió o la llibertat de premsa.
També el Consell d’Europa
Ja que l’articulista invoca, també amb lleugeresa, el suport d’organismes internacionals a les seves al·legacions, cal esmentar-li el punt 32 del Codi europeu del periodisme, aprovat per unanimitat del Consell d’Europa l’1 de juliol de 1993, que estableix: “A l’interior de l’empresa informativa han de conviure els editors, els propietaris i els periodistes. Per a això és necessària l’elaboració d’estatuts de la redacció periodística amb la finalitat d’ordenar les relacions professionals dels periodistes amb els propietaris i editors a l’interior dels mitjans de comunicació, amb independència de les obligacions laborals. Dins d’aquests estatuts es preveurà l’existència de comitès de redacció”. Espero que ningú no prejutgi que en tots els parlamentaris europeus s’amaga la intenció de “sovietitzar” les redaccions.
Cal lamentar que el senyor De la Serna hagi estat víctima de la precarietat professional. Fa la sensació que li han posat pressa i que per això no ha pogut contrastar la informació, recopilar la documentació necessària o recórrer a fonts ben informades… Si ho hagués fet, hauria pogut redactar un article digne de la seva vàlua professional i, si hi hagués hagut un bon Estatut dels periodistes, fins i tot hauria pogut negar-se a posar la seva signatura a un text tan inconsistent en els seus arguments. Esperem que aviat puguem comptar tots amb aquestes garanties.
* Secretari d’Organització de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP)
Traducció: Traduït traduit.com
Etiquetes: 
