Les televisions privades incompleixen la LOREG en els debats electorals i la JEC es limita a demanar que «compensin» als partits exclosos. Urgeix modificar la Llei Electoral

Des que la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) va imposar a les televisions públiques i privades els anomenats «blocs electorals» –l’obligació d’informar en funció dels vots que cada partit o coalició va obtenir en les anteriors eleccions i no per criteris periodístics–, els professionals de la informació i les seves organitzacions han criticat aquesta norma i s’han manifestat públicament contra ella amb diverses formes de protesta.

La resposta ha estat sempre la utilització del conegut refrany de sostenella y no enmendalla, la qual cosa porta al fet que les cadenes privades no compleixin la seva obligació legal de respecte «al pluralisme polític i social, així com a la igualtat, proporcionalitat i la neutralitat informativa». Perquè la proporcionalitat, introduïda a la LOREG amb la reforma de maig de 2011, que també va ampliar aquest criteri a les televisions privades, es contradiu amb la igualtat i la neutralitat en atorgar temps i ordre diferents en funció d’un criteri que es va importar de les normes referides als espais gratuïts de propaganda electoral.

El nou panorama polític ha desbordat les rígides previsions de la LOREG, fins al punt que la JEC ha hagut de donar instruccions perquè els mitjans també estiguin obligats a informar de les activitats electorals dels «grups polítics significatius», que són aquells que no es van presentar a les anteriors eleccions generals però en altres comicis posteriors van obtenir almenys el 5% dels vots. És el cas de Ciutadans –5,85% en les municipals de maig passat– i Podem, 7,98% en les europees de maig de 2014.

Per això les televisions públiques informen d’aquests dos partits i dels seus líders, però les privades van més enllà a la recerca de l’audiència, saltant-se la LOREG en excloure a la resta de partits amb presència a les Corts Generals, ignorant no només el principi de proporcionalitat aritmètica d’aquesta llei sinó qualsevol noció de proporció, en el sentit de representativitat de les candidatures. L’últim exemple ha estat el debat a quatre organitzat per Atresmedia, que va ser emès el dilluns dia 7 per Antena 3 i La Sexta. I ho serà l’anunciat debat a dos per al dilluns 14 per aquest mateix grup privat.

En aquest debat van participar PP, PSOE, Ciutadans i Podem. En clara vulneració de la LOREG, les dues cadenes d’Atresmedia no van convidar els partits d’àmbit estatal Esquerra Unida-Unitat Popular i UPyD, ni tampoc els partits catalans, bascos, gallecs i canaris que tenen representació al Congrés dels Diputats.

Davant els recursos que han presentat IU, UPyD, PNB i CC contra aquest debat, la JEC s’ha limitat a dir que les televisions que els han emès han de «compensar-los» organitzant «altres debats bilaterals o plurilaterals equivalents» amb els polítics exclosos el dilluns o proporcionant «informació compensatòria suficient».

Atresmedia ha evidencia que desconeix la LOREG, perquè ha al·legat davant la*JEC que solament els mitjans públics estan obligats a informar de les activitats de tots els partits amb representació al Parlament i a comptar amb ells en els debats i entrevistes electorals. La JEC els ha hagut de recordar que aquesta llei també afecta les cadenes privades.

La JEC ha requerit a Atresmedia perquè concreti quins debats va a organitzar amb els candidats exclosos o en quins programes d’informació els «compensarà». Però, qui vigilarà el compliment d’aquesta mínima exigència? Ningú, perquè a Espanya no existeix un Consell Estatal de l’Audiovisual que vetlli per que les ràdios i televisions respectin la legislació que afecta el sector.

Els professionals de les ràdios i televisions –com també ho fa la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i els sindicats que l’integren, entre els quals hi ha l’SPC, i altres organitzacions– porten reclamant des de fa molts anys poder informar durant les campanyes electorals amb criteris professionals i no en funció del nombre de vots. Solament així es respecta el dret a la informació que té la ciutadania i per això és urgent que sigui modificada la LOREG. Seran els electors els qui donaran més o menys representació a cada partit i no les ràdios i televisions informant d’ells o ignorant-los segons els interessi.

Fins ara, el PP i el PSOE no han volgut modificar aquesta norma per interessos exclusivament partidistes. Però també cal lamentar que els anomenats partits emergents, que diuen haver arribat per canviar la vida política, acceptin aquestes actuacions privades contràries al pluralisme, la igualtat i la neutralitat que proclama la LOREG, sense, si més no, haver comentat en el citat debat que hi trobaven a faltar els representants d’altres forces polítiques amb dret a ser-hi presents.

És d’esperar que, en la propera legislatura, promoguin l’eliminació d’aquestes prescripcions en la citada llei i que no es permeti que els mitjans privats trepitgin aquests principis.