La Federació Internacional de Periodistes (FIP) ha exigit de nou a la comunitat internacional que adopti mesures concretes que protegeixin la seguretat i les llibertats dels i les periodistes, davant l’augment del  nombre d’assassinats i empresonaments de periodistes durant el 2022. Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans – el 10 de desembre passat- la FIP ha publicat les últimes xifres que registren 67 assassinats de periodistes i treballadors/es dels mitjans de comunicació en acte de servei en 2022, pels 47 de l’any passat, la qual cosa suposa un retrocès de la tendència a la baixa registrada els últims anys. La votació de la Convenció de la FIP sobre la Seguretat dels i les Periodistes per part de l’Assemblea General de l’ONU s’ha tornat urgent.

La guerra a Ucraïna és responsable de 12 assassinats de periodistes, la xifra més elevada dels 21 països en els quals s’han registrat incidents mortals en el que va de 2022. Però el domini del terror de les organitzacions criminals a Mèxic, i la ruptura de la llei i l’ordre a Haití, també han contribuït a l’augment d’assassinats, amb 11 i 6 morts documentades respectivament.

A Colòmbia, els i les periodistes s’enfronten a un nou brot de violència, que amenaça de convertir de nou el país en una zona d’extermini de periodistes i treballadors/es dels mitjans de comunicació, i amb enterbolir les perspectives de llibertat de premsa després de l’acord polític que va posar fi a dècades de sagnant guerra civil.

A la regió d’Àsia-Pacífic, els nous dirigents de Filipines no han donat treva a les agressions mortals contra periodistes, amb quatre assassinats registrats en el primer any de presidència de Ferdinand «Bongbong» Romualdez Marcos Jr. Al Pakistan, cinc treballadors/es dels mitjans de comunicació han perdut la vida en la crisi política que viu el país.

A la regió de l’Orient Mitjà i el Món Àrab, els assassinats de professionals dels mitjans de comunicació van augmentar dels tres documentats l’any passat fins als cinc registrats en el que va de 2022, entre els quals destaca l’assassinat de la veterana periodista d’Al Jazeera Shireen Abu Akleh, tirotejada a plena llum del dia.

Quatre periodistes van ser assassinats al Txad i Somàlia, la qual cosa significa que l’Àfrica va registrar el menor nombre de morts de les cinc regions de la llista de periodistes assassinats i assassinades elaborada per la FIP.

La llista elaborada per la FIP està encapçalada pel continent americà (29), Àsia Pacífic (15), Europa (14), Orient Mitjà i el Món Àrab (5), i l’Àfrica (4).

«L’increment dels assassinats de periodistes i altres treballadors/es dels mitjans de comunicació és un motiu de greu preocupació. Així mateix, suposa un nou crit d’atenció als governs de tot el món perquè actuïn en defensa del periodisme, un pilar fonamental de la democràcia», ha declarat el secretari general de la FIP, Anthony Bellanger. «La falta d’acció només encoratjarà els qui tracten de suprimir la lliure circulació d’informació i de soscavar la capacitat de la gent per demanar comptes als seus dirigents, fins i tot per garantir que qui té poder i influència no s’interposi en el camí cap a societats obertes i inclusives. Ha arribat el moment que l’Assemblea General de l’ONU aprovi la Convenció de la FIP sobre la Seguretat i la Independència dels i les Periodistes».

La llista elaborada per la FIP mostra també que la repressió política ha ressorgit amb força durant 2022 des de la Xina a Bielorússia, i des d’Egipte a Hong Kong, passant per l’Iran, Myanmar, Turquia i Rússia, en un intent de silenciar els mitjans de comunicació i reprimir les protestes per la llibertat. En aquest context, els i les periodistes es troben entre les primeres víctimes de la repressió, amb almenys 375 periodistes i treballadors/es dels mitjans de comunicació actualment a presó. Es tracta d’un nou rècord des de fa dos anys, quan la FIP va començar a publicar llistes de periodistes empresonats/es per commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans.

La Xina i els seus aliats de Hong Kong encapçalen la llista amb 84 periodistes empresonats, seguits de Myanmar (64), Turquia (51), l’Iran (34), Bielorússia (33), Egipte (23), Rússia i la Crimea ocupada (29), l’Aràbia Saudita (11), Iemen (10), Síria (9) i l’Índia (7).

«Aquestes xifres són descoratjadores i llancen seriosos dubtes sobre la voluntat política dels governs per fer front les greus amenaces que pesen sobre la llibertat dels mitjans de comunicació», ha afegit Bellanger. «El nombre de periodistes detinguts/es simplement per fer la seva feina és una burla a les declaracions sobre drets humans i llibertat dels mitjans de comunicació realitzades per massa governs i pregonades en conferències internacionals. Tals compromisos sonen buits pels qui es consumeixen en les presons, detinguts/es sense càrrecs ni base legal. És hora que la comunitat internacional actuï per garantir la llibertat de tots els periodistes detinguts il·legalment.»

Etiquetes: , , ,