La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) mostra el seu rotund rebuig a la possibilitat que el Govern intenti eliminar l’anonimat a internet, perquè aquesta mesura, encara que estés avalada per una llei, suposaria un greu atac al dret constitucional i humà a la llibertat d’expressió i informació de la ciutadania, que ha de ser protegit sempre en qualsevol sistema democràtic.
Les recents declaracions realitzades en aquest sentit pel portaveu del PP al Congrés i per alguns ministres, amb l’argument que cal combatre les notícies falses i l’assetjament a les xarxes socials, permeten entreveure un intent de controlar la informació i l’opinió lliure de la ciutadania que és incompatible amb les normes i convenis internacionals sobre aquesta matèria ratificades per Espanya. Els únics límits que han d’existir per a l’exercici d’aquest dret constitucional són el Codi Penal i les lleis vigents, algunes d’elles ja força restrictives per a la ciutadania.
La Comissió Permanent de la Junta Executiva Federal de la FeSP, reunida aquest cap de setmana passat a Madrid, rebutja i condemna la utilització de les xarxes socials per difondre notícies falses o per difamar, calumniar o perjudicar persones, empreses, organismes o institucions. Però aquestes males pràctiques no han de ser combatudes amb la imposició de més restriccions a la llibertat d’expressió i informació, perquè s’atacaria la mateixa democràcia.
La tecnologia permet identificar els qui facin aquest mal ús de les xarxes socials, com s’ha vist en diferents casos que han acabat amb una condemna judicial als seus autors. Però aquesta sanció solament poden imposar-la els jutges quan comprovin que algú, amb els seus missatges a la xarxa, ha comès un delicte tipificat en la legislació vigent.
La Comissió Permanent de la FeSP també expressa la seva preocupació per l’anunci que ha fet la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, de proposar la creació d’un grup de treball a la Comissió de Defensa del Congrés, integrat per diputats i «editors dels principals mitjans de comunicació», perquè estudiïn les mesures a adoptar davant «l’amenaça de la desinformació».
Per fer front a la desinformació i les notícies falses és necessari educar en comunicació; facilitar sempre tota la informació i les dades amb la màxima transparència, alguna cosa que no sempre fa el Govern malgrat presumir de la Llei de Transparència, i que els jutges apliquin les lleis als qui cometin un delicte.
Si al Govern li preocupa la desinformació i les notícies falses, com diu, la millor manera d’evitar aquestes rebutjables pràctiques és amb una llei que reguli el dret a la informació i la comunicació, com existeixen als països de la Unió Europea i en molts altres, en la qual s’estableixin els drets i les obligacions dels professionals de la informació perquè sigui plenament efectiu aquest dret de la ciutadania.
El Parlament va aprovar al març de 2015 la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana –coneguda com a Llei Mordassa per les restriccions que estableix per a drets de la ciutadania i dels professionals de la informació– i va reformar altres normes amb les quals també es limiten aquests drets. Els excessos comesos en imposar sancions en aplicació d’aquesta llei han estat criticats en diverses ocasions pel Defensor del Poble i, en alguns casos, anul·lats pels jutges.
A l’aprovació d’aquestes lleis en els últims anys –amb l’únic suport del PP i els vots en contra dels altres partits– se sumen ara les declaracions de membres d’aquest partit i del Govern que semblen anticipar una espècie de Llei Mordassa 2.0, per controlar la informació i la comunicació de la ciutadania i dels periodistes amb l’excusa de combatre les notícies falses, impedir missatges masclistes tan rebutjables com els que circulen per Internet o evitar interferències informàtiques en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre a Catalunya.
El Govern i el Partit Popular haurien de saber que no es poden posar portes al camp, i això és el que farien si pretenen eliminar l’anonimat en internet i limitar drets de la ciutadania com a mètode per combatre delictes informàtics que ja estan contemplats en la legislació vigent i que els jutges poden perseguir, jutjar i castigar.
11 de desembre de 2017
