La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha denunciat la televisió porqueria que prolifera a la majoria de cadenes, especialment les de titularitat privada, i afirma, en un comunicat elaborat després de la darrera reunió de la Junta Executiva Federal celebrada el 26 de setembre passat, que “ha arribat a un nivell de degradació que supera tots els límits imaginables. La FeSP no pot guardar silenci davant la difusió cada vegada més abundant de programes porqueria -emesos fins i tot en horari infantil- en els quals, invocant la llibertat d’expressió, es traspassen totes les normes ètiques i professionals”. Davant d’aquesta situació, la FeSP ha fet una crida als professionals del periodisme “perquè es neguin a participar en programes que degraden la professió periodística i la societat mateixa”. El comunicat es pot consultar íntegrament a la web del Sindicat (www.sindicat.org).

Com a conseqüència de tot això, la FeSP insta a la creació d’un Consell de l’Audiovisual i a l’aprovació d’un Estatut del Periodista Professional, iniciatives que només redundarien en benefici de la ciutadania i del seu dret a una informació de qualitat. Els sindicats de periodistes recorden al Govern el seu compromís electoral de promoure un Estatut del periodista professional i una Llei de drets laborals dels periodistes. Aquesta reclamació ha tingut una desafortunada resposta per part del president de l’Associació de la Premsa de Madrid, Fernando González Urbaneja, que, d’acord amb els interessos de la patronal, ha criticat les iniciatives reguladores titllant-les d’amenaça a la llibertat d’expressió. Encara ha anat més lluny i ha afirmat que els responsables únics dels continguts són els editors, infravalorant així el paper dels periodistes.

La FeSP rebutja totalment aquests arguments i considera que confondre la regulació de la professió amb la retallada de llibertats només és possible des de la defensa aferrissada de la llibertat de les empreses per manipular segons la seva conveniència els continguts dels informatius. Tampoc no es pot considerar que demanar als periodistes que no col·laborin amb aquesta mena de periodisme sigui inadequat davant la significativa precarietat laboral que hi ha al sector. Ningú no trobaria insòlit ni desproporcionat que es fes una demanda similar si es comprovés que hi ha metges que es dediquen a fer emmalaltir les persones o mestres ocupats a maltractar alumnes i no admetríem la causa de la precarietat laboral ni la renúncia a la responsabilitat professional. Regular la professió periodística no vol dir retallar llibertats sinó assegurar la protecció del dret de la ciutadania a la informació i garantir l’exercici independent del periodisme, que és l’única fórmula per oferir informació veraç i plural a la ciutadania. Qui tem aquests propòsits?