Senyores diputades, senyors diputats:
La nostra compareixença aquí és peculiar, perquè no venim a demanar que s’inclogui cap proposta o reivindicació en el redactat de la llei, sinó justament el contrari: que el tema matèria de debat des de fa més de deu anys no figuri per a res en el text de nova llei electoral.
I el motiu és simple: no és matèria d’una llei electoral, com no ho és a cap país europeu, ni ho ha estat a la llei electoral espanyola fins fa dos anys, entrar en la forma com s’ha de fer la informació política als informatius durant la campanya electoral, o també durant la campanya.
La constitució consagra a l’art. 20 de la Constitució la llibertat d’informació, que no té altres límits que el respecte a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, i la protecció de la joventut i de la infància. Per doctrina constitucional se li reclama veracitat subjectiva (tc. 88, 92, 02), és a dir actuar amb diligència i contrastant la informació.
Aquesta llibertat és consubstancial a la democràcia, perquè configura una opinió pública, indissolublement unida al pluralisme polític propi de l’estat democràtic (tc 2000).
Als mitjans públics, s’afegeixen com a exigència els criteris de pluralisme polític i social, imparcialitat i neutralitat. Criteris que serien suficients atenent a la quantitat de controls existents sobre el professional: cap de secció, cap de campanya, cap d’informatius, cap del mitjà, consell professional. I més enllà, consell de govern o d’administració, CAC i comissió de control parlamentari (aquests dos darrers a posteriori).
Enlloc d’Europa no hi ha controls previs basats en criteris de “proporcionalitat”, copiats dels espais gratuïts de propaganda electoral, una matèria que en cap cas es pot confondre amb la informació sobre la campanya electoral, que no pot deixar de regir-se pels principis professionals esmentats a la Constitució i a les lleis de les corporacions públiques.
L’arbitrarietat és tan notòria que en altres aspectes de la informació electoral, com els debats o les entrevistes, mai no s’havia aplicat l’inexplicat principi de “proporcionalitat”, perquè es dóna el mateix temps als candidats i en les entrevistes l’ordre d’aparició és l’invers al dels blocs.
Durant la resta de l’any, les reaccions dels partits polítics a temes transcendents es donen amb amplis dosis de pluralisme, però sense constrenyiments extraprofessionals i aliens al pluralisme, la imparcialitat i la neutralitat, com és encotillar la informació en temps preestablerts i desiguals, referenciats a la representació parlamentària anterior.
Imposar els blocs electorals cronometrats i ordenats en funció d’això és una intromissió injustificable al dret a la informació, que a més comporta agreujar la desigualtat que es diu que es vol evitar, i constitueix un factor d’autoreproducció endogàmica del sistema polític que és lluny de la necessitat de renovació democràtica que exigeix la societat.
L’aplicació d’aquests criteris, que constitueixen un veritable “estat d’excepció” informatiu, ha portat des de fa anys a situacions absurdes, com la de candidatures que disposen només de 20″ en una informació audiovisual, la d’informacions que no se sap omplir per la suspensió d’un acte electoral, o la que sovint provoca que la rèplica a les declaracions d’un contrincant polític es doni abans que la manifestació originària de la polèmica.
Es dirà que la representativitat és un criteri a tenir en compte en la informació electoral, i és cert, és un criteri professional junt a molts altres, dels genèrics i dels que obliguen els professionals dels mitjans públics (pluralisme, imparcialitat, neutralitat), i que es pot derivar de les característiques dels actes electorals, més o menys grans, amb més o menys oradors.. . però això no pot traduir-se en criteris de proporcionalitat, ni estricta ni “ponderada”, com s’ha suggerit en diverses propostes de consells d’administració, del CAC i de l’informe dels experts per al 1r. projecte de la LEC.
Perquè la “ponderació” o la “flexibilització” dels blocs electorals desiguals, per evitar ridículs antiprofessionals i contraris al dret a una informació veraç com els esmentats, no resol en la pràctica el problema a què porta l’encotillament de la informació electoral en temps preestablerts. Perquè encara que els criteris de minutatge i d’ordre en funció de la representació política anterior no s’apliquin cada dia sinó al cap de tres, d’una setmana o el còmput sigui global de la campanya, els responsables miraran d’evitar “desviacions” des del primer dia, per evitar haver de “corregir” artificialment els “desequilibri”, donant o traient temps artificialment als partits que es queixin d’haver-ne tingut més o menys que els que els corresponia per planning.
De tot plegat es deriva que el tractament informatiu de les campanyes electorals ha de correspondre, com a la resta d’Europa, als organismes propis de les corporacions dels mitjans, o a veritables autoritats audiovisuals formades a partir de criteris i de trajectòries professionals, i no de polítics reciclats.
Per això diverses persones i entitats han presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la resolució del tribunal suprem que, sense entrar en el fons de la demanda presentada per diversos col•legis professionals de periodistes, dictava que el format de la informació electoral no condicionava el seu contingut.
La reforma de la LOREG el gener de 2011 és un empitjorament de la legislació espanyola, que respon blindant-se a la crítica d’anys dels professionals, que dèiem que les resolucions de les juntes electorals no obeïen a cap llei. Ara, la LOREG reformada inclou el principi de proporcionalitat, que no deriva de cap dels requisits indicats al principi, en tota la programació (no sols els informatius) dels mitjans públics, i a més l’estén a les televisions privades (però no a les ràdios), i els afegeix explícitament que la proporcionalitat s’apliqui també als debats i a les entrevistes electorals.
Aquestes obligacions a les privades, per cert, que van provocar la reacció contrària dels seus directius, mai no s’han complert, i no consta cap seguiment ni sanció al respecte per part de les juntes electorals.
Després d’aquesta veritable involució legal a Espanya, no voldríem que des de la ponència de la llei electoral catalana se seguís aquest camí. Les propostes dels experts de fa tres anys no van comptar amb el contrast dels arguments dels professionals, i per això algunes de les seves entitats representatives vam demanar la compareixença quan la ponència es reprengués, per mirar d’evitar que es convertís en llei una autèntica intromissió de criteris polítics i partidistes en un dret fonamental com ho és el dret a la informació.
Un dret que ja es blinda prou als mitjans públics amb els principis de pluralisme, imparcialitat i neutralitat. I que no necessita introduir criteris afegits per suposadament reforçar-lo, perquè en realitat el que fan és imposar la desigualtat, que va en sentit contrari als criteris esmentats.
En tot cas, el tractament informatiu de les campanyes electorals correspon als òrgans interns de les corporacions o a les autoritats reguladores.
Gràcies per escoltar-nos
Parlament de Catalunya, 27 de maig de 2007
