La FeSP, que sempre ha defensat mesures per garantir-lo, reclama rigor en les crítiques a les iniciatives parlamentàries que tracten de regular democràticament aquest dret de la ciutadania.

Davant la convocatòria d’eleccions generals pel 26 de juny de 2016, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) reclama a tots els partits polítics i al futur Govern que, d’una vegada per sempre, es prenguin seriosament el dret constitucional i humà de la ciutadania a la informació i la comunicació. És urgent que promoguin les lleis necessàries i reformin algunes vigents per garantir el compliment ple d’aquest dret i situar a aquest país al nivell de la resta de la Unió Europea.

L’última iniciativa parlamentària registrada sobre aquesta qüestió –tres proposicions no de llei presentades pel grup Podem-En Comú Podem-En Marea, que han decaigut i no seran debatudes per haver estat dissoltes les Corts– han provocat un al·luvió de crítiques, moltes d’elles sense el mínim rigor exigible i fins i tot en defensa de posicions contràries al que estableixen lleis que estan en vigor des de fa anys però que no s’han aplicat.

El que es planteja en aquestes iniciatives no és nou. La FeSP reclama aquestes i altres propostes des que va ser constituïda, fa 15 anys, d’acord amb organismes i normes internacionals, però els dos grans partits polítics mai han tingut la voluntat política necessària per afrontar aquest afer perquè no han volgut enfrontar-se als grans grups empresarials de comunicació.

En aquestes tres iniciatives parlamentàries, ja decaigudes, es proposa que el Congrés insti al Govern, en síntesi, a: garantir la independència de l’agència EFE, aprovant per consens parlamentari l’Estatut que preveu la Constitució; triar per concurs públic el Consell d’Administració i el/la president/a i constituir un Consell de Redacció; afavorir la transparència en l’adjudicació de llicències per a ràdio i televisió, i garantir-ne l’accés als mitjans comunitaris sense ànim de lucre (el denominat Tercer Sector), com estableix la vigent Llei General de la Comunicació Audiovisual; posar límits a la concentració de mitjans que existeix amb la propietat creuada, tal com recomanen diferents organismes internacionals, i crear un Consell Estatal de l’Audiovisual, com en molts països d’Europa.

La FeSP considera que la majoria de les crítiques a les propostes de democratització del sector de la comunicació –que aquesta organització sindical professional ve reclamant des de fa molts anys– només pretenen mantenir la situació actual, que es tradueix en una vulneració constant del dret a la informació i la comunicació de la ciutadania. Cal dir-ho sense embuts, perquè hi ha moments en què callar és mentir.

La concentració de mitjans i la seva propietat creuada i opaca ha estat condemnada per totes les autoritats europees. La Federació Internacional de Periodistes (FIP) i la seva filial europea (FEP) –a les quals pertany la FeSP–, així com l’OSCE i el Relator Especial de Nacions Unides sobre Llibertat d’Opinió i d’Expressió, han denunciat que «la concentració en la propietat dels mitjans de comunicació massiva és una de les amenaces més grans per al pluralisme i la diversitat en la informació.»

Sorprèn que es critiqui la proposta de crear un Consell Estatal de l’Audiovisual, quan està previst en la mateixa Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual i ho han requerit de manera reiterada les autoritats europees a l’Estat espanyol. En aquest terreny, Espanya està a la cua d’Europa ja que solament existeixen organismes d’aquest tipus –i són molt millorables– a Catalunya i Andalusia.

També sorprèn que es critiqui la petició d’impulsar el Tercer Sector de la comunicació, perquè el que es demana en una de les iniciatives parlamentàries citades és simplement que es compleixi la citada llei 7/2010, que estableix: “L’Administració General de l’Estat habilitarà el domini públic radioelèctric necessari per a la prestació d’aquests serveis” (article 32). No obstant això, sis anys després de la seva aprovació no només no s’ha complert aquesta previsió sinó que moltes emissores comunitàries pateixen pressions de les diferents administracions perquè deixin d’emetre, i són reprimides i amenaçades perquè no disposen de llicència a causa que el Govern encara no ha aprovat el Pla Tècnic Nacional que estableix la llei.

La Junta Executiva Federal de la FeSP entén que no s’han d’ocultar aquestes realitats objectives, perquè això també seria una violació al Dret a la Informació de la ciutadania, i no hi contribuirà per silenci ni omissió. Segons dades de la UNESCO, entre els anys 1990 i 2013 més de 80 països han impulsat normes reguladores del dret a la informació. Al 1989 tan sols vuit dels 47 Estats membre del Consell d’Europa disposaven de lleis sobre aquest dret, però al 2011 ja n’eren 40, mentre l’Estat espanyol i les seves comunitats autònomes continuen fora d’aquesta llista.

Per sortir d’aquest atzucac i millorar la qualitat de la democràcia en l’àmbit de la comunicació i la informació, els partits polítics que concorren a les properes eleccions generals han d’acollir les propostes que planteja la FeSP des de fa temps i que són realitat en molts països. I no han de condemnar a els qui ho han fet, perquè això seria negar un dret humà essencial establert a la Declaració Universal dels Drets Humans.

La FeSP fa una crida a les organitzacions professionals que defensen el dret a la informació enfront dels privilegis dels grans grups de comunicació perquè donin suport a aquestes reivindicacions. No es tracta de «controlar els mitjans», com demagògicament s’ha dit en algunes crítiques, sinó de garantir que la ciutadania rebrà informació veraç, plural i de qualitat perquè és un dret que li pertany i no als periodistes ni a les empreses de comunicació.

9 de maig de 2016