Per la pròrroga del conveni fins assolir un acord

Els treballadors de TV3 no hem de caure en les provocacions de la direcció de la CCMA, que vol aplicar una retallada directa als nostres sous utilitzant l’amenaça de la pèrdua d’ultractivitat del Conveni per imposar-la.

Per això hem d’actuar amb intel•ligència, que no està renyida amb la contundència. Hem de desarmar la pretensió de la direcció de limitar la negociació col•lectiva a una nova rebaixa de sou, presentada demagògicament com a “equiparació” amb els sous d’un conveni de la sanitat pública.

I hem de plantejar les rebaixes alternatives de despeses prescindibles davant els arguments que cal eixugar de cop, i no en quatre anys com es desprenia dels acords del PAC, el dèficit del 2013, provocat per una aportació insuficient del Govern. En resum, hem de forçar la negociació que Brauli Duart no vol fer, per justificar així una rebaixa unilateral dels salaris.

També ens cal serenitat, i no apostar només per la mobilització reactiva com a única sortida a les provocacions del President de la CCMA, que actua per ordres del Govern, i aplicant un pla perfectament orquestrat. Hem de combinar mobilització i negociació com sempre hem fet, fen més pressió en els moments clau.

Tenim convocades vagues de 12 i 24 hores el 27 i el 30 de gener, que han d’influir en la mesa de negociació. Però jugar-s’ho tot a una vaga indefinida, sense saber quin serà el moviment definitiu de la direcció a partir del 31 de gener no té sentit i és descobrir la nostra estratègia, que sempre ha de deixar un marge de mobilització i negociació sense que s’espatlli el procés.

Per això s’ha d’endarrerir la decisió col•lectiva sobre vagues globals fins després del dia 31. I òbviament s’ha de fer a través de referèndum, perquè la decisió té unes implicacions més grans encara per la plantilla que quan en vam fer per votar aturades parcials o el cessament de Brauli Duart.

Nosaltres considerem que hem d’imposar la negociació en àmbits que la direcció no accepta, però que no tindrà més remei que admetre, si no vol tenir un sidral considerable, com va passar en el procés de negociació del PAC, on segons Brauli Duart tot era intocable i només ens quedava el camí de la resignació.

Si la direcció realment vol eixugar el dèficit que ens venen, i fer més competitiva l’empresa, i vol aprofitar la crisi per sortir-ne en millors condicions, els representants dels treballadors tenen dret a examinar i a negociar sobre altres partides i despeses que no siguin exclusivament el salari dels treballadors.

PERQUÈ QUAN ES TOCA OS, NO ES POT CONTINUAR BURXANT !
PREPAREM BÉ LES VAGUES DEL 27 I DEL 30 DE GENER
NOMÉS TOTS UNITS I AMB ACCIONS MASSIVES PODEM EVITAR LA NOVA DESTRALADA