Els treballadors de TV3 van aprovar al referèndum celebrat el 10 de setembre passat el preacord de conveni al qual havien arribat el comitè d’empresa i la direcció de la televisió pública catalana. Van votar-hi a favor 1.015 persones, que significa el 89% dels que van participar en la consulta. Van votar no 100 persones (9%) i 22 en blanc (1%). Va haver-hi també un vot nul, la qual cosa fa que el total de participació fos de 1.138 vots, que significa el 59% del cens de 1.833 treballadors.

El comitè d’empresa ha mostrat la seva satisfacció per aquests resultats «tan clars que ens permeten recuperar el conveni col·lectiu que ens havien pres el febrer de 2014. L’aprovació del preacord també significa la fi del RAV –la retallada salarial patida–i la recuperació a terminis dels diners que ens havien descomptat anteriorment.»

Aquest dilluns, informa el comitè, «la comissió negociadora es reunirà per reprendre els treballs compromesos en aquest preacord, com la consolidació de les promocions de llarga durada i accelerar els tràmits per a la validació definitiva del conveni col·lectiu.»

Els representants de l’SPC en el comitè havien demanat el vot afirmatiu en aquest referèndum «per què el preacord de conveni aconseguit a finals de juliol considerem que és la millor opció per als treballadors de TV3 en l’actual situació.» Afegien en un comunicat previ a la votació que «pot sobtar el canvi radical en l’actitud de la direcció, que de cop, amb la sentència del Suprem sobre el RAV, va deixar de parlar de xifres i va demanar contrapartides a no haver d’abonar de cop la totalitat del RAV que ens ha de retornar. La contrapartida, clar, era la recuperació del conveni, que ens van prendre com a maniobra de xantatge en les negociacions de fa un any. Però l’explicació a aquest canvi sorprenent és l’actual situació política i el paper clau que juga TV3 en aquesta conjuntura. El canvi d’actitud s’ha produit sense necessitat de concretar les mobilitzacions anunciades per la tornada de vacances : en l’actual context n’hi ha hagut prou amb l’efecte dissuasori.»

La representació de l’SPC valora que l’acord permet resoldre «l’equiparació salarial pendent de les empreses tecnològiques i dels companys de Catalunya Ràdio que treballen a la televisió, i s’assoleix un primer tram d’equiparació de redactors, els anomenats multimèdia, provinents de les empreses tecnològiques. En la negociació de Conveni la direcció no volia parlar del pla d’unificació de redaccions i del trasllat de gran part de Catalunya Ràdio a Sant Joan Despí, però ha hagut d’acceptar que els representants dels treballadors reclamaran tota la informació i una negociació sobre el conjunt del projecte, que no mereix aquest nom si es limita a imposar una primera fase que ja condiciona la resta: la dels plans d’obres per encabir el personal de CR.»