Un estudi mostra que els costos dels mitjans públics a l’Estat espanyol són inferiors a la mitjana europea en diversos paràmetres analitzats. Això en canvi contrasta amb la major reducció pressupostària en cinc anys, en què s’ha registrat un descens del 35,2%. Segons dades de l’estudi Situació actual i tendències de la radiotelevisió pública a Europa, liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la –en col·laboració amb les Universitats de Barcelona, Navarra, Castella-la Manxa (Conca), Balears, Andalusia (Màlaga), País Basc, Vigo i la Corunya–, la radiotelevisió pública a Espanya està per sota de la mitjana europea en cost per habitant, llar, PIB i poder adquisitiu.

La FORTA assenyala en una nota de premsa que «els serveis audiovisuals públics d’Espanya, estatals i autonòmics, se situen en els llocs capdavanters d’Europa en termes d’eficiència. El conjunt de la radiotelevisió pública espanyola està notablement per sota de la mitjana europea en cost per habitant, llar, PIB i poder adquisitiu (PPA), i no obstant això manté uns nivells elevats de productivitat i qualitat en el seu servei.» Segons l’estudi, «la mitjana de cost per habitant de la radiotelevisió pública en la UE va ser en 2014 de 66,9 Euros enfront de 38,9 euros d’Espanya. La diferència es dispara en comparar-ho amb Dinamarca, país que lidera aquesta dada amb 164,1 euros de cost per habitant/any. El cost per llar mitjana europeu s’eleva a 156,2 euros enfront dels 98,8 en total d’Espanya.»

Una altra dada significativa és la seva correlació amb el PIB. La despesa a la UE és de 2,4 euros per cada 1.000 euros del seu PIB, mentre que a Espanya baixa a 1,7 euros per cada 1.000 de PIB destinat al servei audiovisual públic. Encara baixa una desena més (1,6 euros) sobre el cost del poder adquisitiu (PPA sobre PIB) enfront dels 2,4 euros de la mitjana europea.

A més, les televisions públiques espanyoles han experimentat la major reducció pressupostària de la UE en els últims 5 anys (-35,2 %), seguides per les de països com Xipre (-32,7 %), Portugal (-29,9 %), Polònia (-17,4 %), Irlanda (-11,5 %) i Itàlia (-10,04 %). En el pol oposat es troben països com Hongria (+65,7 %), Lituània (+37 %) o Dinamarca (+12,6 %), on s’han produït importants increments.