Un jutjat de Barcelona ha declarat, per primera vegada, acomiadament nul per discriminació davant el cas d’un treballador que va perdre el seu lloc de feina mentre estava de baixa mèdica. La sentència, del Jutjat social núm. 33 de Barcelona de data 23 de desembre de 2016, es pronunciava sobre un demanda presentada per un treballador després que fos despatxat per l’empresa on treballava quan es trobava en una situació d’incapacitat temporal, en aquest cas, per un accident laboral.
El magistrat basa la seva decisió en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’1 de desembre de 2016, en el cas Daouidi, que resolia la qüestió prejudicial plantejada per aquest jutjat, i que aclareix què és el que s’ha d’entendre’s per «discapacitat» d’acord amb el que estableix una Directiva europea sobre la matèria de l’any 2000.
Fins al moment, la doctrina del Tribunal Suprem assenyalava que quan l’ocupador adduïa «falta de rendibilitat en el manteniment del lloc de treball» això podia donar lloc a un acomiadament improcedent, però, en cap cas, nul. Aquest criteri jurisprudencial ha generat, en opinió del jutge, una situació en la qual l’empresari, des de la seguretat que serà aplicada aquesta doctrina, i assumint el cost econòmic de la declaració d’improcedència, acomiada sense necessitat de causa objectiva o real el treballador malalt o accidentat.
En la seva sentència, conclou que l’acomiadament del treballador accidentat, gairebé dos mesos després de l’accident i quan seguia de baixa mèdica, constitueix una discriminació directa per raó de discapacitat o, fet i fet, indirecta perquè el seu acomiadament ha suposat una «barrera» en impedir la seva recuperació, i amb aquesta, la participació en igualtat de condicions en la vida professional.