2010 ha estat un altre any sagnant per als periodistes a l’Àfrica. Continuen patint tot tipus de repressió violenta, inclosa l’amenaça de ser assassinats per practicar la seva professió. Amb una xifra de 16 morts, dels quals 11 van ser assassinats en atacs directament dirigits contra ells. Les perspectives per a la llibertat de premsa són molt negatives en aquest continent.

També hi ha hagut un acusat increment de la repressió cap als mitjans en certs països, mentre, altres han intensificat els seus esforços per restringir la llibertat dels periodistes. L’assassinat premeditat de periodistes és la manera més dràstica de silenciar-los. Nigèria encapçala la llista dels països amb més periodistes assassinats, seguit per Somàlia i Uganda, on la violència contra els mitjans ha arribat a nivells sense precedents. Contribueix a aquest panorama ombrívol, el fet que hi hagi hagut més assassinats a Angola, la República Democràtica del Congo i Rwanda.

La inseguretat dels periodistes el 2010 es va exacerbar per les amenaces de processos penals. Burundi ha estat el segon país d’Àfrica que ha acusat a un periodista de “traïció”, simplement per practicar la seva professió. Jean-Claude Kavumbagu de la publicació en línea Netpress s’enfronta a acusacions de traïció a Bujumbura en un cas amb mòbils polítics. Els periodistes camerunesos, inclosos els líders del Syndicat National des Journalist (SNJC, Sindicat Nacional de Periodistes) s’enfronten a esgotadors processos legals, en els quals estan implicats poderoses personalitats, després de revelar informació secreta del govern que era d’interès públic. Senegal no porta millor camí des que el periodista Abdoulatif Coulibaly, de la Gazette, fora condemnat i multat amb uns 40.000 dòlars en una demanda interposada pel fill d’un ministre. La FIP expressa la seva preocupació pel benestar del periodista tunisià Fahem Boukaddous, corresponsal de Dialogue Tunisien, la salut del qual es va deteriorar a la presó on complia condemna de quatre anys. Boukaddous ha estat alliberat, entre d’altres presos polítics, per la pressió i les manifestacions dels ciutadans del seu país que han posat fi al règim de Ben Ali.

Mirem cap a la renovada violència, que suposa detencions arbitràries de periodistes, a Zimbabwe. Aquí incloem el president del Sindicat de Periodistes, Dumisani Sibanda. És una manifestació més de la intolerància dels agents de seguretat i dels poders polítics, hostils a la pràctica d’un periodisme independent. Les reformes d’ampli abast proposades a Zimbabwe, com a part de l’acord entre el ZANU-PF i el MDC, no s’han posat en pràctica. Sorprenentment Sud-àfrica està proposant un Projecte de Llei de Protecció de la Informació que ha estat àmpliament criticat i molts dels mitjans afectats van apel•lar davant els tribunals.

El clima imperant d’impunitat pels delictes contra els periodistes que expliquen la veritat, exposen la corrupció i la inestabilitat política, constitueix l’amenaça més gran a la seguretat dels periodistes a l’Àfrica. Ni un sol crim contra periodistes ha estat investigat ni els seus autors perseguits en el continent. Eritrea segueix sent la major presó per als periodistes africans.

Malgrat aquesta realitat brutal, la Federació de Periodistes Africans (FPA) assenyala que el 2010 acaba amb alguna evolució positiva. En primer lloc, la FPA felicita la presidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf, per rubricar la Llei de Llibertat d’Informació, el pas més significatiu d’aquest tipus en la història d’Àfrica. En segon lloc, l’FPA ha aconseguit alguns èxits en els seus esforços per promoure la creació d’un entorn segur per als periodistes. En part, producte de la pressió de la Comissió de la Unió Africana i dels seus estats membres perquè adoptin una política continental de seguretat i de protecció dels periodistes. En tercer lloc, s’ha organitzat a Djibouti, en col•laboració amb la FIP, el primer curs de formació per a capacitadors de les associacions i sindicats de periodistes membres de l’Associació de Periodistes de l’Est d’Àfrica. Aquests seran la punta de llança en la presa de consciència sobre la seguretat, en els països de l’est d’Àfrica, a través de futurs programes en què entrenaran a més de 200 periodistes.

Omar Faruk Osman
President de la Federació Africana de Periodistes
(Text per a la FIP- traduït per Paco Audije)