El concert Act X Palestina va ser una mostra de retrocés democràtic per als mitjans de comunicació. El mateix moment que l’espectacle proclamava solidaritat, feia palès un menyspreu absolut cap al fotoperiodisme i evidenciava una preocupant normalització del maltractament als professionals de la imatge en concerts i esdeveniments de tota mena.

Recordem que el fotoperiodisme és la punta de llança del dret a la informació i una eina clau per a promoure l’estat de dret. Un esdeveniment públic tan necessari com el d’ahir, d’un calat democràtic i de defensa dels drets humans tan rellevant, no pot caure en comportaments per part dels organitzadors i/o part dels artistes i les seves agències degradants per als professionals acreditats en l’exercici de la seva professió.

Un absurd legal i constitucional
Les limitacions imposades són ridícules i van ser un esperpent quan se’ns va prohibir fotografiar el punt àlgid del concert –com l’actuació de Rosalía– mentre la televisió ho retransmet en directe i qualsevol espectador és capaç d’enregistrar-ho, amb millor situació i llibertat que la premsa acreditada. No es pot limitar la informació als professionals més que als anònims assistents, això es discriminació. Recordem que el desconeixement de les lleis no n’eximeix el compliment.

Denunciem que les restriccions imposades vulneren l’Article 20 de la Constitució espanyola, que prohibeix qualsevol forma de censura prèvia. Act X Palestina era un esdeveniment d’indubtable interès públic i caràcter noticiable, celebrat en un espai d’ús públic, i és per això que l’organització tenia el deure de facilitar als professionals degudament acreditats la captació d’imatges en condicions i espais idonis.

Perjudici laboral i degradació professional
Aquesta manca de consciència sobre els drets del fotoperiodisme perjudica greument el dret a la informació de la ciutadania.
Qualitat minvada i exclusió del fossat: Se’ns va vetar l’ús de les posicions centrades del fossat, relegant-nos a les cantonades, extremadament obliqües i esbiaixades, durant tot el concert. Mentre els fotoperiodistes acreditats estàvem immobilitzats en aquests punts marginals, els fotògrafs de l’organització podien captar imatges lliurement per tot l’estadi. Això ens obliga a baixar la qualitat de la nostra feina, deixant-nos en evidència davant les imatges de l’organització i de qualsevol espectador amb millor angle, creant un clar perjudici professional i laboral.
Boicot tècnic: Treballar sense espais mínims, no només per prendre imatges, sinó també sense taules o wifi per enviar el material en condicions dignes i segures.
Dignitat professional: Aquest menyspreu ens obliga a fer el ridícul amb el resultat de la nostra feina, desvaloritzant la nostra funció social i tractant-nos com a mers subproductes de màrqueting.
Atac a la democràcia: Sense testimonis objectius no es poden garantir els drets democràtics; la llibertat de premsa, que mesura la qualitat d’un país, i posar traves al periodisme gràfic posa en perill la democràcia i el lliure pensament.

Exigim que el dret a informar deixi de ser segrestat per departaments de propaganda. Les administracions, quan cedeixen espais públics, han de garantir que els organitzadors no vulneren drets laborals. Sense fotos lliures no hi ha societat lliure.

Aquest manifest es basa en els principis recollits en el document “Drets i límits del Periodisme Gràfic“.

Signen:
• Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC)
• Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)
• Sindicat de la Imatge-UPIFC.

Autora fotografia: Ana Jiménez