«La professió periodística s’hauria de regirsempre sota criteris d’independència, objectivitat i rigor»

Lamento que un mitjà de comunicació de reconegut prestigi com es Diario de Mallorca hagi cedit a les pressions d’una administració (Medi Ambient) que ha imposat els seus criteris»

Després d’encarregar-me durant quatre anys d’una secció setmanal sobre medi ambient al Diario de Mallorca, a mitjans del passat mes d’agost, però, i coincidint amb uns dies de vacances, el director comercial de Diario de Mallorca, Arturo Ramos, em va comunicar via correo electrònic que el diari havia decidit substituir-me en la meva feina a conseqüència de les reiterades queixes de Miquel Adrover, cap de premsa de la Conselleria de Medi Ambient. Les raons d’aquestes queixes es resumien en tres punts: que no escrivia prou sobre la Conselleria de Medi Ambient; que no posava fotos del Conseller Miquel Àngel Grimalt, i que no remetia a la Conselleria un informe setmanal amb els continguts de les pàgines abans de publicar-les. Després de la meva insistència, finalment vaig aconseguir ser rebut pel director del Diario de Mallorca, José Iglesias. A l’entrevista mantinguda amb ell, Iglesias em va transmetre que s’havia vist “en la obligació” de prescindir de la meva feina, que per altra banda qualificà de «excel•lent». Tot i no tenir cap queixa ni sobre els continguts ni sobre la meva capacitat professional, Iglesias puntualitzà que la decisió del meu acomiadament, presa pel senyor Arturo Ramos, era “irreversible” i s’havia decidit per motius «extraperiodístics» relacionats amb les pressions del cap de premsa de Medi Ambient per tal d’imposar els criteris de la Conselleria.

Davant aquesta situació, i sentint-me greument perjudicat per la ingerència d’uns interessos particulars per damunt de la meva activitat professional, vull denunciar el següent:

• Considero del tot inadmissibles les pressions del gabinet de premsa de la Conselleria de Medi Ambient, en particular del seu cap de premsa, Miquel Adrover, tractant d’influir en els continguts del suplement dominical La Almudaina. Les pressions fins i tot arribaren a convertir-se en amenaces quan se’m va dir que “acabaria escrivint a un full parroquial” si no cedia a les pretensions de la Conselleria de Medi Ambient, segons em va advertir el director comercial Arturo Ramos just una setmana abans de fer-me fora del Diario de Mallorca. Aquestes pretensions es basaven en l’exigència, per part del cap de premsa de Medi Ambient, de que cada setmana havia d’escriure «obligatòriament» al menys un reportatge que fes referència a la esmentada Conselleria. També havia de publicar fotografies del conseller Miquel Àngel Grimalt, per tal de difondre la seva imatge «ja que encara és una persona poc coneguda entre la població» segons em va explicar Adrover. Finalment, se’m va exigir, en el sentit més literal, que cada setmana fes un llistat de tots els temes que pensava escriure, per tal de que la Conselleria tingués un coneixement previ dels continguts abans d’ésser publicats. En relació a les dues primeres demandes, vaig contestar que les compliria quant l’actualitat informativa ho demandés, tal i com ja venia fent de forma habitual. Respecte a la tercera petició, m’hi vaig negar rotundament.

• Lamento que un mitjà de comunicació de reconegut prestigi com és Diario de Mallorca hagi cedit i s’hai plegat a les pressions d’una administració que finalment ha imposat els seus criteris i interessos propis pel damunt de la independència, l’objectivitat i la llibertat d’expressió. Es tracta a més d’un mitjà de comunicació en el que he treballat 14 anys i que he defensat, aportant feina, temps, esforç, il•lusió i molts de temes, entre ells una sèrie de reportatges escrits des de la Antàrtida a principis d’aquest any. En aquests moments, Diario de Mallorca ha encarregat les pàgines que jo feia a un altre persona, que no és periodista i que està vinculat a un col•legi professional molt determinat, i que literalment esta copiant el model de suplement ideat per mi però amb continguts imposats des de la Conselleria.

•Com a ciutadà, valoro en la seva mesura la feina i les actuacions realitzades per la Conselleria de Medi Ambient. Com a periodista, tinc la obligació d’explicar-les amb la màxima objectivitat, ja que les tasques en favor del medi ambient no són patrimoni d’un partit, ni d’una institució, sinó de tots els ciutadans, independentment del seu color polític. Sempre he intentat reflectir la realitat i les actuacions de persones, grups o entitats que facin alguna cosa en defensa del medi ambient, seguint criteris de rigor i d’actualitat. Per altra banda, vull agrair públicament la col•laboració i facilitats donades per diferents càrrecs i tècnics de la Conselleria de Medi Ambient que sempre m’han prestat la seva ajuda en el desenvolupament de la meva activitat professional i que en les darreres setmanes s’han interessat per la meva situació envers Diario de Mallorca.

• Demano, per acabar, una reflexió per que entre tots tractem de situar uns límits que crec no s’haurien de transgredir, separant el que representa la defensa legítima d’uns interessos polítics del correcte desenvolupament de la professió periodística, que s’hauria de regir, segons la meva opinió, sempre sota criteris d’independència, objectivitat i rigor. M’agradaria que casos com el que m’han afectat a jo triguessin molt de temps en tornar-se a repetir. Es per això que m’he decidit a explicar-ho i posar-ho en coneixement dels meus companys de professió, aprofitant la oportunitat que m’ha donat l’SPIB per fer-ho i que agraeixo molt sincerament.

Etiquetes: , , , ,