Com si fos l’etiqueta que acompanya els paquets de tabac alertant dels riscos de fumar, l’exercici del periodisme entès com informar amb veracitat sobre els afers d’interès públic també pot ser «perjudicial per a la salut». Qui ho va explicar amb tota mena de detalls dimarts passat dia 12 de juny va ser el periodista hondureny Milthon Robles en un acte desenvolupat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, convocat pel Pen Català per fer la presentació del mateix Robles com a escriptor acollit per als pròxims dos anys.

A l’acte va ser presentat per David Llistar, del comissionat de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, i Carme Arenas, presidenta del Pen Català. La part central va ser una conversa entre Milthon Robles i el president de l’SPC, Francesc Ràfols per parlar de les dificultats per fer informació a l’Amèrica Llatina. Robles va explicar com la corrupció vinculada bàsicament al narcotràfic està tan arrapada a les principals estructures de poder de la majoria de països en els quals la criminalitat contra els informadors que gosen parlar d’aquestes qüestions està a l’ordre del dia.

En el seu cas personal, a Hondures, va explicar les amenaces, les agressions, els atacs de tota mena, les tortures i fins i tot un segrestament, que ha hagut de suportar per explicar justament aquells fets que els poders volen mantenir ocults. Natural de San Pedro de Sula, la segona ciutat del país, fa anys que denuncia actuacions com, per exemple, una activitat il·legal coneguda com a «Impostos de guerra». Es tracta d’extorsions fetes a petits comerços per part de bandes criminals en les quals estaven implicats membres del govern nacional, policia, exèrcit i grans empreses. Robles va investigar àmpliament l’afer i, a finals del 2015, en va començar a parlar en el programa de la ràdio local Centro Informativo on col·laborava, emetent el testimoni de les víctimes de la trama delictiva.

No es pot oblidar que a Hondures, des de 2003 a 2016, com a mínim 60 periodistes han estat assassinats, entre els quals hi ha Berta Cáceres, la coneguda activista en la defensa del medi, que ho va ser el 2016. Molt pocs d’aquests casos han estat investigats degudament. Robles va explicar que a Tegucigalpa, la capital, com a San Pedro de Sula, encara hi ha mitjans per conèixer aquest tipus d’atacs contra periodistes però que «a les zones rurals, la impunitat, per manca d’informació sobre els fets, és total».

Hondures és un dels països més perillosos de l’Amèrica Llatina per als periodistes. Una situació que ajuda a entendre aquesta presència és la seva configuració geogràfica. Tant des de la costa de l’oceà Pacífic com, sobretot, a l’Atlàntic, amb la connivència del Govern, el pas de les drogues és una constant. Terra endins, també té una connexió sense problemes a través d’àrees selvàtiques que si hi ha algun tipus de control, està exercit per grups criminals. Tot això fa que parlar als mitjans d’activitats delictives mafioses sigui gairebé una heroïcitat.

A més, com a molts altres països, els grans mitjans de comunicació són propietat dels grans poders del país. En la seva conversa amb Ràfols, Milthom Robles va explicar com els propietaris dels mitjans formen part de l’establishment corrupte que domina la política, l’economia i tots els segments bàsics de la societat hondurenya. Aquesta és una dinàmica que «es dóna a quasi tots els països de l’Amèrica Llatina, començant a Mèxic i deixant fora potser només a l’Uruguai, que té un altre tipus de funcionament», va assenyalar Robles.

Un darrer element a destacar és el paper que a la zona juguen algunes grans empreses europees que operen a la zona. El periodista hondureny va dibuixar «una mena de triangle que hi ha a la zona i que va escanyant el país». En un dels vèrtex hi hauria els Estats Units, amb una presència molt visible; en un altre la Xina, cada cop més instal·lada; i en el tercer algunes multinacionals europees «que participen de la repressió i de la persecució de la informació sobre el que està passant al nostre país».

Un dels elements positius que va expressar Robles és la creixent presència de mitjans comunitaris, tant a Hondures com en altres països, que permeten obrir escletxes d’informació lliure destinada a les comunitats a les quals s’adrecen, però aquesta especificitat, no deixa de ser un risc. Però tot això fa que «la informació que arriba a Europa i a Espanya no sigui la realitat del que allà està passant». L’SPC va emplaçar Milton Robles a treballar plegats per poder oferir a la ciutadania canals d’informació veraç sobre el que passa a l’Amèrica Llatina.