El 6 de maig passat es va celebrar a la Casa de la Premsa una jornada de debat amb motiu de l’1 i el 3 de Maig, Dia Internacional del Treball i Dia Mundial de la Llibertat d’Expressió respectivament, organitzada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Grup de Periodistes Ramon Barnils (GRPB), el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i SomAtents. Es va celebrar a la Casa de la Premsa, entorn de la qual hi ha un projecte per compartir el que va ser la seu dels periodistes durant l’Exposició Universal de 1929 a Barcelona com a lloc comú on poder trobar-nos la professió amb la ciutadania per construir plegats un consum crític de la informació. L’acte de dissabte va ser el primer pas, ja que entre els assistents hi havia diversos membres de la comissió veïnal per a la recuperació de la Casa de la Premsa, que va col·laborar en la celebració de la sessió.

Per un periodisme ni al dictat ni mal pagat.
Barcelona, 6 de maig de 2017

El debat es va estructurar en quatre ‘minidebats’ en funció dels quatre eixos dissenyats prèviament per al desenvolupament de l’acte. Eren aquests:
• La selva laboral del periodisme
• El descrèdit de la professió. La responsabilitat social i ètica dels periodistes. Noves maneres de fer periodisme
• Per un periodisme no sexista. La lluita contra els estereotips discriminatoris
• En conclusió, cal regular la informació? Sí o no?
Per raons organitzatives es va començar pel tercer punt.

Intervinents:
• Marta Corcoy (Associació de Dones Periodistes)
• Joan Maria Morros (Col·legi de Periodistes de Catalunya)
• Enric Borràs (Grup de Periodistes Ramon Barnils)
• Ramon Espuny (Sindicat de Periodistes de Catalunya)
• Joan Bernà (SomAtents)
Moderadora: Mont Carvajal, Periodista de La Xarxa

Conclusions:
La primera conclusió és que es va valorar positivament el fet que per primera vegada –o per primera vegada en molt de temps– diverses organitzacions van debatre plegades no només sobre els problemes que té plantejats el sector sinó que, més important, propostes per combatre-ho. Una d’elles va ser fer a la tardor una assemblea oberta del sector per seguir discutint aquestes qüestions. Els eixos del debat no són carpetes tancades sinó que totes elles estan interconnectades. Les entitats organitzadores del debat es van comprometre a convocar aquesta assemblea i a convidar altres associacions a afegir-s’hi.
1) Per un periodisme no sexista. La lluita contra els estereotips discriminatoris
• Es van reclamar accions positives per visibilitzar les coses que fan les dones.
• Ser molt més crítics amb les situacions de desigualtat o de tractament inadequat.
• Denunciar el sostre de vidre que hi ha a la majoria de mitjans per a les dones.
• Promoure els plans d’igualtat a les empreses, que tot i que estan obligats per llei, hi ha molt poca sensibilitat per exigir-los i reclamar-los.
• Manca de formació entre els professionals per al tractament de les qüestions de gènere, la qual cosa empobreix el periodisme que es fa i el fa menys plural i divers.
• També s’ha d’evitar caure en altres estereotips discriminatoris, com el de raça o religió.

2) La selva laboral del periodisme
• L’intrusisme com a problema. O no, el problema és fer un bon periodisme.
• Som el gremi menys solidari i a vegades podem ser el més corporatiu.
• Necessitem unes tarifes mínimes?
• Les redaccions s’estan despersonalitzant.
• Manca de regulació, especialment, en relació a aquesta qüestió, sobre les condicions amb què treballen els periodistes, especialment els col·laboradors i els freelances, el col·lectiu més desprotegit i també més feminitzat, cosa que fa que siguin elles qui més pateixen la precarietat generalitzada al sector.
• Falta d’unitat.
• Enormes diferències de sous entre periodistes fixes i col·laboradors.
• Abús dels estudiants.
• Cal reclamar transparència als mitjans sobre les condicions que ofereixen als seus col·laboradors. Hi ha l’exemple del rotatiu britànic The Guardian que publica a la seva pàgina web les tarifes que paga.
• Cal més organització i tenir clar que tots som treballadors.
• La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ofereix a contactar amb les altres universitats per intentar una política conjunta sobre les pràctiques dels estudiants. S’aprova per assentiment que els assistents a la trobada i les organitzacions que l’han promogut donin suport a aquesta iniciativa.
• Es proposa la realització d’una Assemblea Oberta de la Professió per a la tardor per fer seguiment i seguir tractant les qüestions debatudes.

3) El descrèdit de la professió. La responsabilitat social i ètica dels periodistes. Noves maneres de fer periodisme
• Quina credibilitat podem tenir quan no se sap si fem periodisme o continguts, que és una cosa molt més barata?
• Només amb publicitat no es pot mantenir un mitjà de qualitat.
• No utilitzem bé el nostre llenguatge.
• Hem de tractar la nostra feina de manera molt més artesanal.
• Els nous mitjans de comunicació poden ser una alternativa molt interessant per recuperar la confiança de la ciutadania.
• L’objectiu del periodisme ha de ser molestar a qui tingui alguna mena de poder.
• Perversa connivència entre periodisme i política.
• Cal un periodisme més crític. L’empoderament ciutadà per defensar el dret a la informació.
• Som mediadors d’un dret humà que topa amb les jerarquies. No s’ha de servir ni als propietaris dels mitjans de comunicació ni als polítics.
• Calen estatuts de redacció i comitès de redacció o professionals obligatoris per llei. Els codis deontològics han de ser vinculants.
• Cal eliminar tota mena de blocs d’informació política establerts sota algun criteri que no sigui el professional.
• Falta molta autocrítica dels professionals.

4) Cal Regulació? Sí o no?
• Cal regular el dret d’accés a les informacions de rellevància pública, als judicis, a no ser agredit quan es cobreixen manifestacions, fer que els codis deontològics siguin vinculants, el secret professional i els comitès professionals.
• Regular és blindar drets. El problema no és regular, sinó fer-ho malament.
• Diverses intervencions plantegen si el que cal és regular el periodisme o la informació o què. Del debat es desprèn que potser les postures no són tan llunyanes i que si hi ha oportunitat de parlar-ne més potser es puguin compartir més punts de vista, cosa que constata la necessitat de fer l’assemblea plantejada a la tardor per seguir avançant en totes aquestes qüestions.
• Es recorda que aquest és un debat internacional que ve de lluny i s’aporta el context històric en què neix, que és quan la Unesco va aprovar el document conegut com a Informe McBride.
• S’apunta també a la manca d’ètica individual, que sempre s’atribueixen les responsabilitats a d’altres i que cadascú no analitza prou bé les seves responsabilitats en la situació actual.