El 20 d’abril celebrarem el VII Congrés de l’SPC, en què per Estatuts toca renovar el projecte d’actuació del sindicat i els càrrecs directius.
Ho farem quan complim 20 anys: vam néixer el 1993, després del Congrés de periodistes de l’any 92, que va aprovar alhora el Codi Deontològic i l’impuls d’un sindicat unitari de la professió. I ho farem en un context de retallades salarials, de drets laborals i de destrucció d’ocupació com no havíem vist en anys. I també d’una ofensiva com mai contra els mitjans públics, amb arguments econòmics que no amaguen posicions ideològiques.
Per això, el Congrés no el farem només per complir les formalitats i millorar l’organització interna. Ha de servir també per debatre entre tots com afrontar les retallades de sou i de plantilles, i la liquidació dels col•laboradors, impulsades per empreses privades i públiques. I com afecta a la professió i al sector la triple crisi als mitjans de comunicació: la derivada de la irrupció digital, la caiguda sense fre de la publicitat i l’econòmica general, que és lluny d’acabar.
És cert que això es debat en altres fòrums, i que la resistència a les agressions es dóna a les empreses, amb una participació i una implicació renovades, a mesura que els atacs pugen de to i no semblen tenir fre. I és cert també que per primer cop en anys sorgeixen experiències de coordinació entre diferents mitjans. Així com de plantilles de grans empreses que es mobilitzen contra l’eliminació de corresponsals i col•laboradors en precari, i de redaccions de grups periodístics que es solidaritzen amb els treballadors de rotatives externalitzades, amenaçats d’acomiadaments massius. I que davant tanta destrucció d’ocupació, sorgeixen experiències d’autogestió i d’autoocupació que pretenen alhora mantenir llocs de treball i un periodisme crític i digne d’aquest nom.
Això s’intenta també des dels mitjans públics, on malgrat que les greus retallades de pressupost i de plantilles que qüestionen el model de servei públic són la primera preocupació, no es descuida la defensa dels criteris professionals, amenaçats per la involució legislativa produïda pels acords entre CiU i el PP. I des dels Comitès i Consells Professionals es vetlla per la qualitat de la informació, que si no es manté ajudaria al desprestigi dels mitjans públics entre la població, i debilitaria la seva defensa davant de la societat en un moment en què demagògicament s’oposen les retallades d’un sector a les d’un altre, quan el que correspon és lluitar contra totes.
També cal intervenir en instàncies polítiques o socials per defensar el dret a la informació: per exemple, ara en les ponències de la Llei Electoral per evitar la consagració per llei dels blocs electorals, o en la de la Llei de Transparència, en tot el referit a l’accés a la informació; o també per la derogació de la contrareforma de les Lleis de la CCMA i de RTVE, i en defensa d’una Llei de Dret a la Informació, a partir de l’article 52 de l’Estatut, que garanteixi els drets i deures del periodista professional. Tot per sintonitzar més que mai amb la ciutadania, que també té dret a la comunicació, i perquè sense mitjans de comunicació lliures no hi ha veritable democràcia.
Per això, i perquè cal organitzar la defensa dels drets laborals i professionals dels informadors, començant pel lloc de treball, ens cal una organització unitària i forta, present a la majoria de centres i de sectors, capaç d’intercanviar experiències i d’establir una relació de forces millor amb les empreses i les grans corporacions, per evitar que la crisi innegable l’aprofitin per debilitar els mitjans i els drets dels seus professionals.
Tot això són arguments per estar afiliats a l’SPC. Però també per comprometre’s més en la discussió i les aportacions a una organització que no és de sindicalistes professionals i que vol ser ben pròxima a les noves realitats del periodisme, que si està amenaçat per raons estructurals i conjunturals, pensem que no morirà mai, sigui en el format que sigui. Sobretot si el sabem defensar.
Us esperem dissabte 20 d’abril al Pati Llimona de Barcelona.
Ramon Espuny
President