El lema de la trobada –que es farà a Barcelona el 4 de juny– és Després de les retallades, on queda la informació?

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació organitza el dissabte 4 de juny la III Assemblea de Periodistes de Catalunya. La convocatòria és oberta al conjunt dels professionals de la informació de Catalunya per tal de discutir sobre la situació que pateix el sector. El lema és Després de les retallades, on queda la informació? per tractar de les conseqüències que el continu retrocés que hi ha en les condicions laborals dels periodistes té sobre la qualitat de la informació i, en conseqüència, sobre la mateixa viabilitat de les empreses de comunicació.

La trobada es farà a la seu de l’associació Amics de la Unesco de Barcelona, al carrer Mallorca 207, de Barcelona i es desenvoluparà entre les 10 del matí i les dues del migdia. L’SPC està acabant de perfilar el programa concret i els ponents que hi participaran.

Els anys 2009 i 2010 han estat molt durs per als treballadors dels mitjans de comunicació que han vist com es perdien arreu de l’Estat espanyol milers de llocs de treball i com la retallada de sous i el retrocés en les condicions laborals s’han convertit en una pràctica habitual. La dinàmica encara ha castigat més els sectors més febles de la professió com són els periodistes a la peça. A més, com s’està veient en les darreres setmanes, aquest 2011 no es presenta millor ja que s’han fet i s’anuncien més tisorades a més empreses, algunes de les quals són les mateixes que ja les van patir no fa gaires mesos.

El resultat de tot plegat és un retrocés generalitzat en la qualitat de la informació. Els directius dels mitjans –sovint els principals responsables de la crisi que pateixen les seves empreses i no pas els treballadors que en paguen les conseqüències– deixen de banda que el principi que ha de guiar la seva gestió és el respecte al dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat.

La precarietat laboral només provoca desinformació i els treballadors del sector hem de buscar la manera de revertir aquesta situació amb propostes noves i imaginatives. Necessita la professió un dia de la ira per demostrar que ja n’hi ha prou i que cal capgirar la dinàmica? Recordant la famosa frase atribuïda erròniament a Bertolt Brecht, seguirem confiant que el proper que rebi sigui un altre per no haver de moure ni un dit?