Tot aprofitant la celebració enguany del 100è aniversari del Dia Internacional de les Dones, el Parlament Europeu va dur a terme una sèrie d’activitats al voltant del 8 de març, una de les quals va ser el Taller per a periodistes sobre les Dones i Lideratge. Va ser una bona ocasió per intercanviar opinions entre membres del Parlament, empresàries i periodistes provinents dels diversos països de la Unió Europea sobre la presència i les dificultats de les dones europees per accedir a llocs de responsabilitat en els sectors públics i privats. I és que, tot i que les dones són ja el 60% de les llicenciades universitàries arreu d’Europa i la meitat de la força de treball, encara estan subrepresentades als llocs de presa de decisions, ja que només un 10% dels membres dels consells d’empreses a Europa són dones i només el 3% de les grans empreses estan dirigides per dones.

Precisament, l’informe presentat a la sessió plenària del Parlament Europeu el mateix 8 de març sobre La Igualtat entre homes i dones a la Unió Europea 2010 (2010/2138(INI)), destaca l’exemple de Noruega, on des del 2003 s’ha aplicat amb èxit una política de quotes per tal d’assegurar la paritat als consells d’administració de les empreses (s’ha passat d’un 25% de conselleres a un 40%) i es proposa als Estats membres que prenguin mesures eficaces, com ara quotes, per tal de garantir una millor representació de les dones als òrgans de decisió de les empreses. També insisteix en la necessitat que els Estats membres adoptin mesures per via legislativa que fixin objectius vinculants per a garantir la presencia equilibrada de dones i homes als llocs de responsabilitat de les empreses, l’administració pública i els òrgans polítics.

No es pot oblidar tampoc la situació de desigualtat laboral de les dones europees; les dades més recents són clares: el 17% de dones es troben en una situació de pobresa, hi ha un 31% de dones amb treball a temps parcial davant d’un 8% dels homes i, com a mitjana, les dones guanyen de sou encara un 17% menys que els homes. Per això, l’informe aprovat pel Parlament Europeu fa especial èmfasi en la lluita contra la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral, en la crida per elaborar programes professionals i sectorials d’igualtat entre homes i dones amb base legislativa, iniciats i controlats pels interlocutors socials.

Debat obert

El taller, doncs, es va centrar en gran mesura en la discussió sobre la necessitat d’introduir o no quotes obligatòries de dones als estaments de direcció de les empreses i institucions i, tot i que es va mostrar com les mesures voluntàries preses fins ara no han funcionat, sembla que la Comissió Europa encara no s’ha plantejat aquest tipus de legislació; segons declaracions de la seva vicepresidenta, Viviane Reding, responsable de Justícia, Drets fonamentals i Ciutadania, “s’ha de deixar encara un marge de temps a les empreses per tal que promoguin la presència de més dones als llocs de decisió; si dintre d’un any veiem que no s’ha avançat, ens plantejarem si cal imposar mesures legals obligatòries”.

Tampoc la opinió pública europea sembla estar molt a favor de les quotes; segons les dades de l’enquesta especial de l’Eurobaròmetre de març del 2011 (EB 75.1) sobre dones i pressa de decisions, davant de la pregunta sobre quines serien les mesures més efectives per assegurar l’accés de les dones a llocs de responsabilitat a les empreses i als alts nivells de l’administració pública, un 44% de les persones enquestades pensen que cal promoure que les empreses i administracions publiques prenguin mesures voluntàries per tal d’enfortir la igualat dones- homes com codis de bones practiques, en front de només un 19% que pensen que s’haurien d’imposar quotes per llei.

La postura majoritària de les parlamentàries i empresàries participants al Taller era favorable a les quotes; segons Rebecca Harms, copresidenta del Grup Parlamentari dels Verds, “abans no, però ara estic a favor de les quotes, és la única manera de que les dones qualificades arribin a llocs de responsabilitat”. Segons Rodi Kratsa-Tsagaropoulou, vicepresidenta del Parlament Europeu, “les quotes han d’anar acompanyades d’altres mesures i s’ha d’assegurar que les dones estiguin representades a tots els estaments de les empreses, també als comitès d’empresa i a les delegacions sindicals”. La majoria de les ponents van coincidir en que les quotes suposarien una mesura temporal i d’implantació no de cop, sinó progressiva i que, com va expressar la consultora en negocis a l’Àsia, l’alemana Hanne Seelman-Holzmann, “si no es canvien les conviccions tradicionals i els rols socials de les dones, les quotes no faran res” Per la seva banda, Isabella Lenarduzzi, Directora de JUMP, una entitat amb seu a Bèlgica que es dedica a promoure l’avenç de les dones a l’economia, va ser contundent: “Ja hi ha quotes per tot a la Unió Europea: per nacionalitat, per partits… perquè no una per a les dones?”

Tot plegat, un debat obert en el qual es vol implicar també a l’opinió pública europea a través de la tasca de periodistes i mitjans de comunicació ja que, segons la periodista francesa Isabelle Germain, “als mitjans es continua donant una imatge estereotipada de les dones i hi ha poca cobertura de certs temes, com ara aquest de l’accés de les dones als llocs de decisió”. La pilota també està ara al nostre camp.

Elena Tarifa