L’Informe del Consell d’Europa (CoE) Defensar la llibertat de premsa en temps de tensió i conflicte, que es va presentar a Brussel·les el 27 d’abril passat, mostra un augment alarmant d’atacs a la llibertat de premsa. Durant la presentació, l’atenció es va centrar en els creixents atacs a la llibertat dels mitjans a tota Europa quan es va llançar la Plataforma del Consell d’Europa per promoure la protecció del periodisme i la seguretat dels i les periodistes, juntament amb les Federacions internacionals i europees de periodistes (FIP i FEP respectivament) i altres organitzacions associades. L’estudi enumera les alertes publicades per les organitzacions membres de la Plataforma, brinda un context legislatiu i polític i identifica les mesures necessàries per millorar la protecció efectiva dels periodistes.

L’informe indica que «els llums vermells estan parpellejant». El 2021 es van enviar 282 alertes de 35 països a la plataforma de monitoratge del CoE, en comparació amb 200 el 2020, és a dir, un augment del 41%. Sis periodistes han estat assassinats a Europa el 2021 en l’exercici de la seva feina professional, inclosos els quatre que van ser atacats deliberadament. Algunes d’aquestes alertes poden reflectir fallades recurrents en les anomenades «democràcies imperfectes» l’informe. Altres responen a mesures preses per combatre la pandèmia de la COVID-19 i són suposadament transitòries.

En termes d’abús en línia, l’informe estableix que es van publicar un total de 110 alertes d’assetjament i intimidació de periodistes en la Plataforma el 2021, en comparació amb 70 l’any anterior. El nombre més gran de casos es va registrar a Polònia, Rússia, Sèrbia, Eslovènia i el Regne Unit. Jessica Ní Mhainín, de Index on Censorship, destaca que «l’informe indica que les dones continuen sent objecte d’amenaces i abusos en línia. Això és alguna cosa que, novament, recau en les responsabilitats de les xarxes socials, que han d’assumir l’obligació de fer complir els estàndards entorn del discurs d’odi.» L’informe també suggereix recomanacions a adoptar en el futur per millorar la seguretat en el periodisme. En particular, fa un crida als governs i a les parts interessades de la societat civil per garantir que cada alerta sigui resposta i seguida amb les accions necessàries.

Els socis del Consell d’Europa també han demanat accions concretes per protegir els i les periodistes que cobreixen esdeveniments públics, garantir la independència dels mitjans de comunicació de servei públic i introduir mesures contra els SLAPP, oferint recursos financers i legals adequats als treballadors dels mitjans amenaçats. Ricardo Gutiérrez, secretari general de la FEP, planteja «Per què els governs no fan el necessari per protegir millor els i les periodistes? Per què tenen por de brindar la protecció adequada als guardians de la democràcia?». Ernest Segaga, director de Drets Humans i Seguretat de la FIP, afegeix que «el periodisme es basa en la qualitat de la informació objectiva, però desafortunadament la desinformació no prové dels mitjans tradicionals. La responsabilitat de combatre la desinformació és, d’una banda, per als editors, ja siguin mitjans tradicionals o plataformes de xarxes socials, per tenir la deguda cura i assegurar-se que el contingut que es publica en les plataformes sigui realment precís, però també perquè els consumidors busquin les fonts d’informació adequades per estar informats».

Etiquetes: , , ,