El jutjat social núm. 33 de Barcelona ha declarat nul l’acomiadament d’un treballador que es va produir mentre aquest estava de baixa i ho ha fet seguint una resolució del Tribunal de Justícia Europeu (TJE). Aquesta cas marca un valuós precedent en la legislació laboral ja que, de no intervenir la resolució europea aquest acomiadament s’hagués considerat improcedent en lloc de nul.
La diferència entre aquests dos conceptes és substancial per a la protecció del treballador acomiadat. En l’acomiadament improcedent, l’empresa pot optar, al seu criteri, si readmetre al treballador o indemnitzar-lo en la quantia que correspon per un acomiadament sense motiu. En canvi, en l’acomiadament nul, l’empresa ha de reincorporar al treballador en el seu lloc de treball i, a més, abonar-li els salaris de tramitació. És a dir els sous que va haver deixat de percebre durant el temps del judici-
Aquesta sentència, malgrat haver-se dictat per un Jutjat de primera instància, senta antecedents en base al fet que les qüestions prejudicials emeses pel TJE han estat les determinants en gran mesura per obtenir aquesta sentència. Cal tenir en compte que, el Jutge de primera instància arriba a la conclusió que existeix nul·litat –acomiadament realitzat vulnerant drets constitucionals, en aquest cas al dret a la integritat física i a la salut–, en tant que es discrimina el treballador per la seva condició de «discapacitat». Aquesta és la qualificació que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa del treballador en situació d’incapacitat temporal, que presenta un caràcter durador de la seva incapacitat en la data en què és acomiadat.
Precisament aquest és el concepte que el citat Tribunal utilitza com a discapacitat a l’efecte de qualificar l’acomiadament com a discriminatori, i que, d’altra banda, ja recullen la Directiva Europea 2000/78, la C335/11 i la C-337.
