Una recerca realitzada per la periodista Laia Serra Valls, amb Maria del Mar Diaz Rodriguez, des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) en col·laboració amb ECOM, moviment  associatiu de la discapacitat física, amb una mostra de quatre mesos no consecutius de cinc diaris generalistes, exposa amb dades quantitatives la poca representació de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a la premsa. Reflecteix la seva baixíssima participació com a fonts d’informació i això succeeix fins i tot quan són aquestes mateixes persones l’objecte de la informació. També analitza qualitativament el tractament de les temàtiques en què apareixen o el llenguatge utilitzat, entre d’altres resultats que es van presentar el passat dilluns 9 d’abril al Caixa Fòrum de Barcelona.

Amb el títol d’acte Com representen els mitjans les persones amb discapacitat?, van participar-hi Marta Corcoy, de l’ADPC, que va recordar el pes de la recerca en l’organització des dels seus inicis, amb la publicació d’El sexe de la notícia, o les continuades anàlisis d’impacte de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans que es realitzen des defa deu anys. També Montserrat Garcia Blasco, d’ECOM, va acompanyar a la taula la responsable de l’anàlisi i de l’informe de resultats, Laia Serra Valls, tot exposant algunes dificultats pels moviments socials de la discapacitat, i especialment per a les dones amb diversitat funcional, per aparèixer als mitjans de forma visible i equilibrada, sense estigmes o estereotips i amb un paper actiu en la societat.

Precisament els rols de les persones amb discapacitat o diversitat funcional i altres elements que intervenen en la reproducció d’estereotips són analitzats en l’informe, que es pot consultar al web de l’ADPC. Per exemple, es constata que en els continguts informatius, molt poques vegades es tracta l’autonomia personal o l’accessibilitat, ni es posa el focus en les barreres amb què es troben les persones, com recomanen tots els documents consultats, per diferenciar-les de la discapacitat en si i promoure socialment la seva eliminació per millorar la qualitat de vida de moltes persones amb diversitat funcional. La victimització de les persones amb discapacitat, que s’ha observat de forma qualitativa, resulta donar-se sobretot pel rol que se’ls atribueix, la negativitat dels termes amb què se’n parla o pel fet que les històries de superació les presenten de forma aïllada, per exemple.

Per definir els indicadors d’aquesta anàlisi s’ha pres com a referència el Decálogo para un uso apropiado de la imagen social de las personas con discapacidad (2a Edición. 2011) elaborat per la Comisión de Imagen Social de la Discapacidad y Medios de Comunicación del CERMI Estatal –el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat–, que conté deu punts que incideixen en aspectes entorn de l’obtenció de la notícia, la redacció de la notícia, el llenguatge, els rols i la contextualització amb què cal elaborar les informacions sobre discapacitat. També s’han consultat altres documents amb recomanacions i/o intencions, com ara la Declaración de Salamanca, arrel del I Encuentro Periodismo y Discapacidad del 2004; la Guía de Estilo sobre Discapacidad, 2006, i el Manifiesto de Constitución del Comité de Apoyo a las Personas con Discapacidad en los Medios Audiovisuales, del 2007. L’estudi ha constatat que no existeixen realment unes recomanacions tangibles, aplicables a la pràctica periodística i amb perspectiva de gènere.

En aquest sentit, l’aspecte del gènere s’ha analitzat de forma quantitativa i qualitativa, sense referències específiques: s’ha trobat en molt poques ocasions -de la mostra recollida, de 341 peces, només 46 tenen algun element de gènere i tan sols 5 toquen directament la qüestió de la discriminació per sexe o la perspectiva de gènere en l’abordatge d’alguna malaltia o situació-.

El projecte, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu aportar informació i elements per al debat i la necessària interacció entre els àmbits periodístic i de la discapacitat, i per a una pràctica comunicativa i periodística que garanteixi l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat o diversitat funcional. Les entitats que han albergat el projecte, així com la impulsora d’aquest anàlisi, van posar èmfasi a la continuïtat que pot tenir aquesta línia de treball, tant la de tenir en compte els indicadors i dades presentats, com la d’elaborar unes noves Recomanacions per contribuir a augmentar el rigor periodístic en la informació sobre una realitat sovint desconeguda per assolir una societat igualitària i inclusiva. Fan una crida i continuaran treballant per sumar esforços dels diversos agents implicats perquè es continuï aprofundint en aquesta qüestió.