Un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) –compartit per sindicats i patronal– afirma que «l’entorn en el qual operen els periodistes a Europa és cada vegada més hostil, la qual cosa suposa una amenaça al dret dels ciutadans a una informació fiable, plural i independent. Enfront del risc per a la democràcia que planteja la creixent precarietat dels periodistes, les autoritats públiques han d’adoptar mesures urgents de protecció».

Part d’aquest informe va ser presentat pel secretari general de la Federació Europea de Periodistes (FEP), Ricardo Gutiérrez, en la seva intervenció en el Congrés de Periodistes catalans el passat 8 de novembre. Aquest estudi reflecteix com les condicions de treball del periodisme a Espanya són de les cinc pitjors d’Europa, privilegi compartit amb Malta, Croàcia, Romania i Grècia.

A l’estudi, del qual Gutiérrez n’és un dels seus redactors, es detalla la petició que el CESE fa als governs europeus perquè «que promoguin el diàleg social i la negociació col·lectiva per a tots els periodistes, inclosos els professionals autònoms, mitjançant la transposició de la Directiva sobre uns salaris mínims adequats en els casos que procedeixi, i de les Directrius sobre l’aplicació del Dret de la competència de la Unió als convenis col·lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats. Així mateix, insta a la Comissió Europea i als Estats membres a lluitar contra el fenomen dels falsos autònoms».

Una altra de les conclusions més importants del CESE és la que constata que els periodistes estan molt exposats en el seu treball a l’estrès, la síndrome de desgast professional, l’assetjament en línia i la sobrecàrrega digital. La precarietat, les llargues hores de treball, els terminis i el desequilibri entre la vida professional i la privada poden tenir un impacte directe en la salut. El CESE ha afirmat que prèviament seria útil que la Comissió estudiés la manera de donar seguiment a la Resolució del Parlament Europeu de 10 de març de 2022 en la qual es demanava l’adopció d’una Directiva sobre els riscos psicosocials».

Mitjans públics

En relació als mitjans públics, el CESE considera que si bé gaudeixen, en general, «de millors condicions de treball i d’una major estabilitat laboral, els periodistes del sector de la radiodifusió pública es veuen cada vegada més subjectes a restriccions financeres, reestructuracions i fins i tot ingerències polítiques. Prop de la meitat dels Estats membres de la UE no garanteixen la governança i la independència financera dels seus mitjans de comunicació de servei públic. Només catorze països compten amb ens públics de radiodifusió completament independents: Suècia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Letònia, Finlàndia, Irlanda, Àustria, Txèquia i Estònia».

L’SPC, com també ha fet la FeSP, considera aquest dictamen de gran importància, que no fa més que constatar el que fa anys que el sindicat i la federació denunciem: l’augment de la precarietat laboral en el sector arribant a cotes d’extrema gravetat en el col·lectiu de periodistes a la peça i freelance. Per a això instem de nou al govern i al ministeri de Treball i Economia Social perquè apliquin les solucions que se’ls han plantejat en diferents ocasions, com ja ho fan en molts països del nostre entorn europeu.