Exigeix tenir com a mínim 150 representants sindicals per poder optar a les subvencions, requisit que només compleixen 12 de les 136 organitzacions amb presència a les empreses

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) denuncia públicament la pràctica excloent del Departament de Treball de la Generalitat d’exigir als sindicats un llindar mínim de 150 representants sindicals per poder accedir a les subvencions públiques. L’Administració catalana tanca la porta a la immensa majoria de les organitzacions del país, deixant el repartiment de recursos en mans de només 12 grans sindicats i excloent-ne directament 124 entitats.

Vam denunciar el cas davant la Sindicatura de Greuges i acabem de conèixer els requeriments que aquest organisme reclama al departament d’Empresa i Treball. Ho ha fet en una carta, signada per la Síndica, Esther Giménez-Salinas, en el qual s’afirma, entre altres coses, que «pel que fa al llindar de 150 representants sindicals exigits per les bases reguladores de les subvencions, aquest requisit produeix un efecte materialment excloent respecte dels sindicats professionals o sectorials, com l’SPC. L’hi pot generar una afectació indirecta als principis d’igualtat i llibertat sindical, reconeguts als articles 14 i 28 de la Constitució. Per aquest motiu, us suggerim que articuleu fórmules, com ara subvencions directes amb objecte més acotat, convenis singulars per a projectes específics o convocatòries adaptades a sindicats professionals, perquè amb la deguda motivació, se segueixi donant suport a l’activitat de l’SPC».

Jurisprudència constitucional i ordinària
Després d’aquesta resolució, exigim encara més al departament de Treball la modificació de les bases reguladores de les convocatòries de subvencions de manera que deixin de ser excloents dels sindicats més petits. A banda del que estableix la Sindicatura amb relació als articles 14 i 28 de la Constitució, creiem que l’actual normativa vulnera altres lleis, algunes del mateix Govern de la Generalitat i que detallem al final d’aquest comunicat. Aquest escrit mostra que la Sindicatura dóna suport a la postura de l’SPC que, al seu torn, estaria sostinguda per Jurisprudència Constitucional i Ordinària ja existent. Per tant, impulsarem totes les accions necessàries per lluitar contra aquesta injustícia.

L’SPC ha tingut històricament l’ajuda del departament de Treball per desenvolupar accions de suport en el nostre àmbit d’acció gràcies a convenis signats amb la conselleria per dur a terme projectes d’interès per al sector. Valorem molt positivament aquesta col·laboració, que ara s’ha vist tallada de soca-rel. Aquestes accions sempre han estat realitzades d’acord amb les exigències establertes en els convenis, tal com demostren l’acceptació per part de l’Administració laboral de les justificacions i memòries presentades de tots i cadascun dels projectes subvencionats. L’any passat se’ns va dir des de la direcció general de Relacions Laborals que des de la Intervenció del departament s’havien donat instruccions d’eliminar aquestes ajudes directes i que totes havien de passar per concurrència pública.

Des de l’SPC no qüestionem aquesta decisió, però exigim ser tractats amb igualtat de condicions amb tots els sindicats i no podem admetre que es posi un límit. Acceptem la representació sindical com a criteri a l’hora de valorar els projectes que es presentin, però reclamem que aquest aspecte no sigui un element excloent, sinó que es valori la qualitat dels projectes presentats. Vam demanar per escrit al conseller d’Empresa i Treball la modificació de la normativa, petició que va ser rebutjada.

Una barrera contra la pluralitat
Aquesta mesura no és una simple qüestió organitzativa; és una decisió discriminatòria, injusta i profundament antidemocràtica. El més absurd de la situació és que el Departament ni tan sols ens permet presentar cap projecte. Se’ns nega el dret a la concurrència competitiva d’entrada, sense ni tan sols valorar la qualitat, la viabilitat o la utilitat social de les nostres propostes. Les subvencions públiques han de tenir com a objectiu l’enfortiment del teixit social i la protecció dels col·lectius vulnerables, però la Generalitat opta per un model que només reforça els sindicats ja poderosos, asfixiant aquells que treballem des de l’especificitat i/o des de sectors amb menor nombre de treballadors/res.

L’argument del Departament, que sosté que així “ja s’arriba a la major part dels treballadors”, és una fal·làcia jurídica i social. La representativitat no es pot mesurar només pel volum d’una estructura, sinó per la capacitat de donar resposta a realitats laborals que les grans centrals ignoren.

El periodisme: Un pilar democràtic en precari
El sector de la comunicació viu una crisi de precarietat sense precedents. Cal recordar que:

• La informació és un dret fonamental: Sense un periodisme protegit i independent, la democràcia es debilita, tal com reconeix l’article 52 de l’Estatut, l’art. 20 de la Constitució espanyola, i l’art. 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Som un sector transversal i estratègic.
• L’exèrcit dels freelance: Una gran part del col·lectiu periodístic està format per autònoms/es i col·laboradors/es externs en situació precària. Aquest col·lectiu, precisament per no formar part d’una estructura d’empresa ni d’un conveni col·lectiu clàssic, queden orfes de representació en el model que imposa el Departament. Precisament per això és vital la tasca de l’SPC, l’únic refugi per a molts d’aquests/es treballadors/es sense representació a l’empresa, perquè les empreses no volen reconèixer el vincle laboral d’aquest tipus de relació professional.

Exigim una rectificació immediata:
Reclamació per la modificació de la normativa

Davant d’aquesta situació, l’SPC exigeix la modificació urgent de les bases reguladores basant-se en els següents punts:

• Cessament de l’arbitrarietat: El llindar de 150 delegats no respon a criteris de necessitat tècnica, sinó que crea un vici jurídic que vulnera el principi d’igualtat (Art. 14 CE) en afavorir un oligopoli sindical d’una dotzena d’entitats davant les 124 restants.
• Dret a la proposta: És inadmissible que se’ns veti el dret a presentar projectes per ser valorats. L’Administració ha de jutjar la qualitat de les iniciatives, no només la mida de qui les proposa.
• Reconeixement de la realitat sectorial: Calen línies de subvenció que valorin la representativitat real dins de cada ofici. El periodisme, fragmentat i ple de falsos/es autònoms/es, no pot ser mesurat amb la mateixa vara que la gran indústria.
• Foment, no premi: Les subvencions han de servir per equilibrar forces i protegir els sectors precaris, no per finançar exclusivament les estructures que ja són més riques en recursos.

No acceptarem que se silenciïn les minories essencials. Una democràcia es mesura per com tracta els seus sectors més crítics i independents. Exigim que s’elimini aquest tall arbitrari que ens impedeix concursar i que es permeti que el sindicalisme professional pugui continuar la seva tasca de defensa d’un col·lectiu clau per a la societat.

Legislació que creiem que vulnera la normativa vigent del departament de Treball sobre subvencions

1. Vulneració de la Llibertat Sindical. Article 28.1 de la Constitució espanyola i la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS)
2. Atemptat al Pluralisme Polític i Social. Articles 1.1 i 7 Constitució espanyola
3. Infracció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Articles 25 i 45.2
4. Vulneració de la Llei de Subvencions i Principis del Procediment Administratiu. La Llei 38/2003 (General de Subvencions) i el text refós de la Llei de Finances de Catalunya. Articles 8.3 i 9.3 de la CE.
5. Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Articles 12 i 28.
6. El dret a la Tutela Judicial Efectiva. Article 24 de la Constitució espanyola
7. El Principi d’Interdicció de l’Arbitrarietat. Article 9.3 de la Constitució espanyola
8. El Principi d’Igualtat davant de la Llei. Article 14 de la Constitució espanyola

• Normativa de la Generalitat a impugnar:
• https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=759388
(Requisits específics establerts al final de la base 3)
• https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1026200 (Base 3)

Crèdit imatge: X Congrés de l’SPC, Barcelona, 22 de novembre de 2025. Autor: Xavier Subias