El Sindicat de Periodistes de Catalunya va elaborar fa quatre anys, a iniciativa de la secció sindical d’Emissores Municipals, un Decàleg de Propostes per contribuir a una major democratització i pluralisme als mitjans de comunicació municipals. En ell es plantejaven els criteris amb els quals s’haurien de gestionar els mitjans de comunicació de titularitat municipal per tal de garantir el pluralisme informatiu.
L’acomiadament d’en Jordi Ribot per part dels actuals responsables del Diari de Girona ha estat una injustícia sense cap mena de dubte. La direcció del diari va adduir les seves innegables facultats legals i professionals per acomiadar qui vulgui i quan vulgui, però tenir poder no vol dir tenir raó. En Jordi Ribot és una persona íntegra i honesta, de gran vàlua professional, com molt bé saben els responsables del Diari de Girona que li van anar renovant els contractes laborals en els últims sis anys fins a fer-lo fix.
En aquesta sèrie, els treballadors d’un diari apareixien mitificats com si l’ofici de periodista només fos un seguit d’aventures trepidants.
El Diari de Girona, que pertany a Prensa Ibérica SA, més conegut com a grup Moll, va acomiadar el seu cap de fotografia, Jordi Ribot per la senzilla raó que és dels que més es queixava a les assemblees de la situació laboral que es viu al rotatiu. Jornades d’onze i dotze hores amb quasi sense temps per dinar és una de les característiques principals de com es treballa al diari. En un comunicat, els redactors de Diari de Girona afirmaven que el rotatiu "esgrimeix últimament la bandera de l’honestedat, l’interès de destapar totes les corrupteles de la societat gironina però no suporta que els seus treballadors puguin fer el mateix amb la mateixa empresa".
Les negociacions en les quals ha participat el Sindicat en els darrers mesos s’han centrat en La Vanguardia, l’Avui, El Mundo de Catalunya, Regió 7, El Mundo Deportivo i Diari de Tarragona. En el cas de Regió 7, El Mundo de Catalunya i Diari de Tarragona, la presència de l’SPC a les converses amb l’empresa s’ha fet en solitari mentre que a la resta de mitjans s’ha fet compartint la representació laboral amb altres forces sindicals.
L’activitat sindical de l’SPC en els darrers mesos ha estat centrada en les eleccions sindicals en diversos mitjans i la negociació de convenis i els diferents conflictes que hi ha hagut a les empreses, sobretot al voltant de la manca de regularització del col·lectiu de fotògrafs. En el quadre adjunt podeu veure quina és la representació del Sindicat en els diferents comitès d’empresa dels mitjans de comunicació catalans i podreu comprovar, tal com diu el titular, que l’SPC manté la seva presència als comitès.
El jutge Francisco Javier Delgado Sainz, titular del jutjat social número 1 de Lleida, ha reconegut com a improcedent l’acomiadament de Josep Maria Armengol, corresponsal a Lleida d’El Periódico de Catalunya entre 1991 i l’1 de febrer de 1999. Els responsables del rotatiu havien comunicat l’11 de gener al seu redactor a la capital del Segrià que a partir de l’1 de febrer cessava en les seves funcions. La sentència recorda que l’Estatut dels Treballadors estableix que l’existència de relació laboral ve determinada pel fet que la prestació de serveis contractada es realitza dins de l’àmbit d’organització i direcció de l’empresa i per tant dins del seu cercle rector, disciplinari i organitzatiu.
El corresponsal d’El Periódico de Catalunya a la comarca del Baix Llobregat, Xavier Adell, ha estat readmès en el seu lloc de treball després que la direcció del rotatiu el cessés en les seves funcions a causa de les pressions de l’alcalde de l’Hospitalet, Celestino Corbacho, arran d’uns reportatges sobre l’actualitat electoral per al 13-J. Els fets van succeir al final del mes de maig, als primers dies de la campanya electoral dels passats comicis municipals.
El dia 18 de maig, a la seu del departament de Treball, es va fer la segona reunió convocada pel servei de mediació de la conselleria sobre la problemàtica creada pels estudiants en pràctiques als mitjans de comunicació. Quina problemàtica? Ja n’hem parlat sovint al Fil Directe. La que propicia que els estudiants en pràctiques, mal anomenats "becaris" atès que no cobren cap beca, tirin endavant la programació informativa de la majoria de mitjans, sobre tot àudio-visuals, ocupant llocs de feina estructurals i sense rebre, en la majoria dels casos, cap mena de remuneració per la seva feina.
El recent I Congrés de Periodistes d’Andalusia ha posat de manifest l’existència d’una situació difícilment tolerable avui en l’exercici de la professió. Les situacions d’abús laboral, d’excés d’hores de treball, de contractes en precari, de sous de misèria, fins i tot, d’absència total de sous, d’explotació encoberta en fórmules legals són avui molt més freqüents que fa uns anys. Fins i tot tenen lloc amb un desvergonyiment cada cop més gran en aquesta professió que en la resta, que són la immensa majoria. Es tracta, a més, de situacions a les quals les administracions no semblen disposades a posar fi i que, fins i tot, a vegades mantenen a base de degenerar o incomplir situacions llargament establertes.
