La periodista nord-americana Judith Miller, del New York Times, ha estat empresonada per la seva negativa a revelar a les autoritats judicials les seves fonts informatives. Matthew Cooper, del Time, corria idèntic perill però finalment va decidir declarar davant el jutge que s’encarrega del seu cas. El Tribunal Suprem dels Estats Units va refusar el 27 de juny passat pronunciar-se sobre els recursos presentats pels dos periodistes davant les condemnes que els havien estat imposades per altres jutges. Miller i Cooper van sol·licitar l’arrest domiciliari com a alternativa, petició que els va ser denegada. Aquest cas ha estat denunciat per diverses organitzacions internacionals de periodistes i ha causat una gran commoció en els cercles professionals nord-americans. Reporters Sense Fronteres considera que l’actitud del Suprem dels EUA és un atac, no només als periodistes afectats, sinó també al conjunt de la professió, perquè “aquesta decisió retrograda representa un cop molt dur per al secret professional, un dels fonaments indispensables per a la llibertat d’expressió”. Els dos periodistes es van negar a revelar les seves fonts a una sala especial encarregada d’investigar la fuita d’informació que va facilitar la publicació a la premsa de la identitat d’una agent de la CIA en un cas que implicava la Casa Blanca. Tot i això, Miller només es va limitar a investigar perquè finalment no va arribar a publicar cap informació sobre aquest afer.

L’SPC mostra també la seva preocupació per la situació que s’ha produït als EUA per aquest assumpte, perquè considera que el secret professional és un element clau per garantir el dret a la informació en una societat democràtica. A Espanya, tot i el mandat constitucional per legislar-lo, el secret professional tampoc està contemplat. Quan es va fer la llei sobre la clàusula de consciència, l’any 1997, els legisladors no van incorporar-ne una altra sobre el secret professional, per manca d’acord entre les forces polítiques. Ara, la nova oportunitat és l’Estatut del Periodista Professional, en tramitació parlamentària, que inclou tant la llei vigent sobre clàusula de consciència com la inexistent sobre el secret professional.