Amb motiu del debat parlamentari sobre la Llei electoral catalana (LEC), el president de l’SPC, Ramon Espuny, ha adreçat una carta als membres de la Cambra catalana en la qual demana als legisladors que ometin en el seu redactat qualsevol referència a la «proporcionalitat» en relació a la informació electoral en els mitjans públics. El sindicat sempre ha rebutjat els blocs d’informació electoral durant les campanyes i ara demana als diputats i diputades que no perpetuïn aquest despropòsit periodístic i democràtic a la nova LEC. Els text de la carta és el següent:
«Quan el Parlament va encarregar a un grup d’experts l’elaboració d’un informe sobre la Llei Electoral Catalana, els professionals de la informació vam descobrir amb sorpresa que aquest informe proposava incloure un capítol sobre com s’ha de fer la informació electoral en els informatius dels mitjans audiovisuals públics, i que s’havia fet sense cap consulta prèvia als professionals.
En una trobada posterior de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes amb alguns dels experts autors de l’informe, i després d’un acalorat debat sobre com s’havien fet les coses, es va acordar que quan s’obrís la ponència hi hauria compareixences, entre elles dels professionals, per poder donar el seu punt de vista. Anys després, quan es va reprendre la ponència, vam comparèixer efectivament en nom del Col.legi i del Sindicat de Periodistes, i vam donar les raons per les quals consideràvem que voler regular la manera de fer la informació de les campanyes electorals era una interferència clara en el dret constitucional a la llibertat d’informació.
Entremig, i després d’anys d’indicar els professionals que la doctrina de la JEC sobre els blocs no se sustentava en cap norma legal, el legislador espanyol va reformar la LOREG introduint-hi el boirós concepte de proporcionalitat, trasplantat del criteri vigent per als espais gratuïts de propaganda electoral. També va ampliar aquest concepte a les televisions privades (no a les emissores de ràdio), i va estendre l’obligació del seu compliment també als debats i a les entrevistes electorals. Val a dir però, que en cap d’aquests darrers casos hem conegut cap denúncia o sanció pel seu incompliment, que ha estat reiterat des del 2011, any de la reforma de la LOREG.
Ara, davant el possible acord en una llei tan important com la LEC, ens preguntem per què s’ha de calcar l’arbitrària normativa de la LOREG, que no dóna resposta a les noves realitats polítiques com s’ha vist en la resolució de la Junta Electoral a Andalusia, i per què és obligatori prendre-la com a referent, quan aquest Parlament ha fet i fa tantes proclames de sobirania. Els professionals confiàvem en una LEC que superés molts dels defectes de la llei electoral espanyola, i també els referits a la intromissió indeguda en la feina dels professionals i la lliure informació. Que no per ser lliure ha de ser arbitrària, i més en el cas dels mitjans de comunicació públics, que ja estan obligats per llei al pluralisme, la imparcialitat i la neutralitat.
Si aquests principis no es compleixen, ja hi haurà organismes, com en els països del nostre entorn democràtic, que s’encarregaran d’avaluar si hi ha hagut incompliments. Però mai es pot fer de manera prèvia, com ho era en el seu temps la censura, i menys encara sobre criteris de control del temps i de l’ordre en funció de la representació anterior, que no és cap criteri objectiu que hagi de passar per sobre dels criteris informatius, que també inclouen la representativitat i l’abast i la mida dels actes electorals.
Per tot plegat els demanem que excloguin cap referència al gasós concepte de “proporcionalitat” que ni és professional ni és democràtic, en la mesura que serveix per atorgar temps i ordres diferents a les candidatures, quan els principis que es vol defensar en els mitjans públics són els d’imparcialitat i neutralitat, que considerem incompatibles amb la proporcionalitat.»