El Consell Professional de Catalunya Ràdio rebutja de forma contundent i sense pal·liatius l’anunci de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) d’unificar les corresponsalies de Londres, Berlín, Moscou, Pequín, Jerusalem i Buenos Aires. Ho considerem una decisió errònia, presa sense el més mínim criteri periodístic i que afectarà moltíssim el model radiofònic.

Primer de tot, volem deixar claríssim, perquè no se’ns malinterpreti, l’altíssima professionalitat de l’únic periodista que fins avui ha assumit una corresponsalia unificada. Des de París, en Joan Carles Peris està fent tot el possible per tenir presència i fer la feina amb rigor i professionalitat, tant en les peces de TV3 com en les de Catalunya Ràdio. Ho està fent de forma excel·lent, però òbviament no arriba a tot arreu. Només a Catalunya Ràdio ja hi ha moltes finestres (Informatius, Esports, Programes) per omplir i malauradament la seva presència és molt menor de la que fins ara han tingut històricament els corresponsals de plantilla en places tan importants com París. I més tenint en compte que els caps de secció s’autolimiten a l’hora de demanar temes. I hi insistim, ell, com faran ara la resta, fa tot el que pot i més.

S’ha traspassat una línia vermella
Mesos enrere ja vam deixar clar que la unificació de corresponsalies era una línia vermella expressada tant per directors d’Informatius, com per caps d’Internacional, com per corresponsals que trepitgen o han trepitjat el terreny i que saben millor que ningú les necessitats, especificitats i temps material que necessiten per informar a través de mitjans prou diferents com són una tele o una ràdio.

Mantenir el model actual a Washington i Brussel·les clama al cel, però menystenir el volum d’informació i la necessitat de tenir una persona per cada mitjà a llocs com París, Londres o Berlín, i podríem continuar, és no entendre en què consisteix la professió i uns mitjans públics potents.

Diuen que volen racionalitzar els recursos. I tant que sí, però que això no impliqui eliminar un 50% per cent o més de totes les intervencions que fa un corresponsal únic de Catalunya Ràdio.

Els corresponsals actuals a Berlín, Moscou, Pequín i Jerusalem: gent de la casa
Quan l’any passat la CCMA va acomiadar (o finalitzar la relació professional, com es vulgui dir) tots els anomenats corresponsals de territori en un pretès canvi de model per anar a millor, va ser un dels dies més tristos que recordem en aquesta casa. Llavors, des de la direcció ens van dir que no eren gent de la casa. No entrarem en qüestions jurídiques o contractuals, però per nosaltres ho eren.

Aquest juliol, en una compareixença del Consell Professional de CR al Parlament per la reforma de la llei de l’audiovisual, vam exposar aquella decisió i també el que s’havia començat a fer amb París. Des de CiU ens van respondre de nou que aquells periodistes no eren gent de la casa. Una afirmació que evidentment vam rebatre. I en el cas que ens ocupa, Gemma Terés, Iris Mir, Natàlia Boronat i Anna Garcia també són gent de la casa. Tallar la seva relació amb la ràdio, de manera sobtada, i no donar-los cap marge de maniobra o una alternativa real, és fer molt mal a professionals que, en alguns casos, depenen d’aquest sou.

A partir d’ara, què?
Exposat tot això, exigim la garantia que en cas que l’actualitat ho requereixi, aquestes corresponsalies es reforçaran com cal. Des de l’inici del nou model a París, el mes de març, això només ha passat una sola vegada, per les eleccions municipals a França, i en altres ocasions s’ha evidenciat que era més que necessari.

Exigim transparència i convocatòries públiques en el procés de selecció de corresponsals, tant en el cas de Moscou com en substitucions futures a la resta de places. Els professionals de TV3 i els de Catalunya Ràdio han de tenir les mateixes oportunitats.

A la vegada, demanarem una reunió amb el president de la CCMA, Brauli Duart, per aclarir els detalls de tots aquests canvis, per denunciar que s’hagin pres de forma tan extensiva i per preguntar, vist el canvi de model, què passarà, per exemple, amb les delegacions territorials.

Des de la direcció se’ns demanarà que no dramatitzem, que siguem optimistes, que sumem i que no restem, que pensem en el projecte global de Corporació. Doncs bé, que ningú tingui cap dubte que si hi ha algú que pensi en la racionalització de recursos, que si hi ha algú implicat amb TV3 i Catalunya Ràdio, aquest algú són els seus treballadors. Des de fa més de 30 anys. I molts, cada vegada més, tenim la sensació que s’està desmuntant un model informatiu que sempre ha funcionat amb èxit.

Barcelona, 17 de setembre del 2014