El Parlament Europeu va aprovar el 14 d’abril passat la Directiva relativa a la protecció dels secrets comercials. Periodistes europeus i associacions de mitjans de comunicació estan preocupats perquè la Directiva podria posar en risc els periodistes perquè limita la seva capacitat per investigar i informar sobre les empreses. Això arriba en un moment en què les revelacions dels Papers de Panamà han reafirmat el paper essencial que han de jugar periodistes, alertadors o reveladors, i mitjans de comunicació per informar a la ciutadania sobre temes d’interès públic.
La Federació Europea de Periodistes (FEP), Reporters sense Fronteres (RSF), l’Associació Europea de Revistes (EMMA), l’Associació d’Editors Europeus de Diaris (ENPA) i la Unió Europea de Radiodifusió (UER – UER) constaten l’amenaça que suposa la Directiva de secrets comercials adoptada pel Parlament Europeu.
Aquestes organitzacions entenen que «l’objectiu d’aquesta Directiva és protegir les empreses europees enfront de l’espionatge industrial», però expressen conjuntament la preocupació «sobre les greus conseqüències que podria tenir en els mitjans de comunicació i la llibertat dels periodistes.» Tot i les apreciables millores respecte el projecte original, la norma recentment aprovada «encara planteja dubtes pel que fa si els periodistes i, en particular, les seves fonts denunciants estan protegits adequadament». Les excepcions previstes en l’article 5 per a l’exercici de la llibertat d’expressió i informació no són prou clares, la qual cosa significa que les garanties per a la llibertat dels mitjans de comunicació dependran en gran manera de com els governs nacionals l’apliquin. A més, els whistleblowers (denunciants) queden exposats en la mesura en què hauran de demostrar que la divulgació de la informació es fa «amb el propòsit de protegir l’interès públic en general».
Això podria conduir a la incertesa i a «esgarrifosos i significatius efectes legals per als periodistes, ja que haurien de demostrar que la intenció del denunciant estava en línia amb els requisits de la Directiva abans fins i tot de poder utilitzar la informació d’interès públic difonent-la. EMMA, ENPA, la FEP, RSF i la UER i les seves filials nacionals, per tant, estaran atentes a com els Estats membres de la UE incorporen aquesta Directiva Europea per tal d’assegurar-se que no s’aplica de manera abusiva per tal de restringir la llibertat de premsa i l’activitat dels periodistes i les seves fonts.
El secret comercial per sobre de la llibertat d’informació
També diversos moviments socials han criticat la nova directiva. La plataforma X-Net –un grup d’activistes que treballa per la democràcia a la xarxa– afirma que «el Parlament Europeu ha aprovat una directiva contra els reveladors de corrupció i d’abusos». Afirma també que «10 dies després dels Papers de Panamà, l’Eurocambra ha aprovat la directiva Trade Secrets que posa el secret comercial per sobre de la llibertat d’informació». Afegeix que «les institucions diran que s’ha protegit la innovació respectant l’interès general i els drets fonamentals. Això, com ja hem explicat amb una cinquantena d’organitzacions, associacions de periodistes, sindicats, investigadors més…, és lamentablement fals.»
Segons aquesta plataforma «el text aprovat atorga a les empreses recursos legals que poden utilitzar contra tota la societat, quan haurien d’aplicar-se únicament dins del marc de prevenció de la competència deslleial, contra el robatori de secrets comercials entre entitats econòmiques. La directiva conté una desproporcionada definició de secrets comercials que converteix pràcticament tota informació interna d’una empresa en secret comercial per defecte. La transparència hauria de ser la norma i el secret comercial l’excepció, no a l’inrevés.»
Malgrat el que diguin els partits, les excepcions que conté la directiva en favor dels whistleblowers i la llibertat de premsa «són insuficients». Edward Perrin, periodista que conjuntament amb el denunciant Antoine Deltour va destapar el cas LuxLeaks, ha escrit que l’excepció no el protegiria: «com a periodista que aviat haurà d’afrontar un judici acusat de trencar la llei de secrets comercials de Luxemburg, sóc molt conscient dels perills d’aquesta legislació. La càrrega de prova recau sobre nosaltres, no sobre les companyies. La mera amenaça d’una demanda corporativa acabarà amb les recerques molt abans de qualsevol publicació.»
Constance li Grip, del Grup Popular Europeu i ponent de la directiva, confirmava la situació ahir en una petita relliscada durant una entrevista amb la BBC. El periodista de la cadena li preguntava si «pot prometre que els periodistes i els alertadores no seran perseguits i processaments sota la nova directiva?»
La resposta de Constance Li Gripp no deixa marge al dubte: «Jo no sóc un jutge».
X-Net insisteix que «denunciants i periodistes de casos com els Papers de Panamà, LuxLeaks, Volkswagen o Targetes Black es veuran acoquinats davant la perspectiva de persecució legal corporativa, i el desgast econòmic i personal que suposaria, a pesar que finalment el jutge decideixi fallar a favor seu. Un dur cop a la lluita contra la corrupció i els abusos corporatius.»
Els partidaris de la Directiva sobre secrets comercials
Els grups que han votat a favor de la nova directiva són:
503 a favor: Democratacristià, Socialdemòcrates i Liberals
131 en contra: Els verds i GUE/Bloc d’Esquerra
A aquesta pàgina es pot veure el vot per eurodiputat. X-Net denuncia també «el cinisme de Ciutadans, ja que els seus eurodiputats, Javier Nart i Carolina Punset, han votat a favor de la directiva malgrat l’amenaça que suposa pels whislteblowers i després d’haver fet una forta campanya en defensa dels alertadors durant el període electoral.
Segueix la campanya
A pesar que la directiva ha estat aprovada, «gràcies a la pressió i el treball que hem portat organitzacions de la societat civil hem aconseguit contenir les majors amenaces de la salvatge proposta inicial de la Comissió Europea. Confiem que la justícia defensi finalment els drets fonamentals i l’interès general on els nostres representants electes no han sabut fer-ho.». La Plataforma afegeix que «coordinem una campanya a nivell europeu per assenyalar les amenaces de la directiva Trade Secrets i, en un sentit més ampli, de la nova doctrina jurídica del secret comercial que estan intentant imposar a diversos nivells. Haver posat el focus d’atenció sobre ella facilita i obre les portes al fet que puguem seguir actuant a altres nivells i fronts.»