Les eleccions sindicals del 30 de març passat a Catalunya Ràdio han comportat onze representants per a CCOO i dos per a l’SPC, invertint els resultats del 2003, que van ser de quatre a nou. Cal saber, però, que l’antiga candidatura del Sindicat s’havia desvinculat feia temps de l’SPC, en ares d’un unitarisme històric al comitè d’empresa de Catalunya Ràdio que, de fet, beneficiava CCOO, en minoria, però que seguia influint a través de l’assessoria laboral, que funciona des d’abans del naixement del Sindicat. Fa un any, quan el Sindicat va criticar públicament l’acomiadament sense justificació de dos treballadors de Catalunya Cultura, l’excandidatura es va dissociar del tot del Sindicat. Això va portar a l’hegemonia plena de CCOO, que ha culminat en una candidatura impulsada pel comitè sortint i plena d’independents, que durant un temps semblava que seria l’única a presentar-se.
Quedava doncs poc marge per a una candidatura de l’SPC però malgrat els contratemps, i amb el suport d’afiliats i simpatitzants, el Sindicat va poder confeccionar-ne una altra, que va haver de lluitar contra el clima segons el qual presentar una alternativa era «dividir», va neutralitzar els intents d’anul·lar-la per uns inexistents defectes de forma i, finalment, va obtenir dues delegades al nou comitè d’empresa. Esperem que amb aquesta presència s’obri pas a Catalunya Ràdio la idea que el pluralisme no és un concepte oposat al d’unitat. La representació és modesta però aquest cop es pot dir que ho és del Sindicat.
