Els periodistes s’enfronten a una creixent pressió econòmica i política que impedeix la independència editorial en les redaccions. Aquesta és la principal conclusió del taller celebrat a Brussel·les , durant els dies 29 i 30 d’agost sobre Promoure la independència editorial a les redaccions. Va ser coorganitzat per la Federació Europea de Periodistes (FEP) juntament amb l’Institut Sindical Europeu (ETUI) i el suport financer de la Unió Europea. El taller també va comptar amb el suport de l’Associació de Periodistes Professionals (AJP, Bèlgica) juntament amb la seva Escola d’Estiu anual per a joves periodistes a Bèlgica.

Periodistes procedents de 13 països europeus (Àustria, Bèlgica, Croàcia, Estònia, França, Finlàndia, Macedònia, Montenegro, Lituània, Rússia, Sèrbia, Espanya i Irlanda) van expressar els seus reptes diaris per mantenir la independència editorial en la redacció, intercanviar idees i desenvolupar mesures per evitar les pressions.

«Volem que els periodistes formin part de la direcció de la redacció», ha afimrat Sandro Calderón, periodista de la RTBF, l’emissora pública de la Comunitat Francesa de Bèlgica. D’aquesta manera, tenen més influència en el que s’està decidint en els seus mitjans de comunicació. Va destacar que, a part de qüestions sensibles des del punt de vista polític, els periodistes també pateixen la pressió d’una càrrega de feina cada vegada més gran que pot comprometre la qualitat i la independència editorial. Una de les maneres d’assegurar la independència editorial és proporcionant condicions de treball decents per als periodistes. «Els periodistes no tenen bons contractes, així que negociem per unes millors condicions i tractem de mobilitzar-los. En pressionar més, reduïm que la gent es cremi i vam obtenir de la gerència 60 nous contractes indefinits», va agregar Calderón.

El president de la Société des Journalistes Professionnels de Le Soir (diari belga), Marc Metdepenningen, va explicar als participants que el conveni col·lectiu de Le Soir conté disposicions per garantir la independència editorial. Metdepenningen va dir que «els diaris tenen dos tipus de capitals: el capital econòmic i el capital moral o intel·lectual. Una publicació sense valors morals no és bona per als seus lectors. La independència editorial i la informació de qualitat poden guanyar confiança entre els lectors».

Quan es tracta de garantir la independència editorial a les redaccions, els sindicats i els consells professionals exerceixen un paper important. Jean-François Dumont, secretari general adjunt de l’AJP, i Muriel Hanot, secretari general del consell de premsa belga (CDJ), van coincidir a destacar la importància d’exercir pressió sobre les institucions i negociar amb els propietaris i directius de mitjans per respectar els drets dels periodistes. L’acció col·lectiva a través de sindicats i associacions de periodistes pot ser una manera eficient d’assegurar la independència editorial en la redacció.

Els participants van destacar alguns dels problemes urgents, incloent el control estatal dels mitjans de comunicació (especialment a Rússia), els atacs físics contra periodistes i la interferència en la decisió editorial dels anunciants. Molts periodistes van expressar que és comú imposar la autocensura en escriure sobre històries relacionades amb els anunciants.

Fins i tot a Finlàndia, els periodistes s’enfronten a una creixent pressió política, com ho il·lustra Susanna Sjösted, periodista de l’emissora de la ràdio pública finlandesa YLE. Va compartir un recent cas d’interferència editorial del primer ministre del país. L’escàndol anomenat YLEgate ha portat els periodistes a renunciar i la pèrdua de la confiança pública en YLE.

Una altra qüestió és la necessitat dels periodistes de lluitar per les seves històries, ja que amb freqüència no es publiquen perquè els mitjans no perdin els diners dels anunciants, que sovint pensen que els periodistes no tenen problemes amb la redacció de continguts patrocinats.

L’objectiu del taller era també desenvolupar un pla d’acció que s’implementaria en el lloc de treball. Els participants van acordar que els treballadors dels mitjans de comunicació han d’adoptar mesures més decidides i van presentar algunes mesures possibles:

• Pressions als propietaris de mitjans per mitjà d’accions col·lectives, com vagues
• Sensibilitzar els periodistes com a part dels sindicats
• Promoure els beneficis dels sindicats amb campanyes, on els mitjans de comunicació social poden ser una bona eina per arribar a més persones
• Involucrar l’audiència per exigir informació fiable
• Capacitar els periodistes perquè utilitzin el suport legal, que és eficaç en molts casos, però no s’utilitza prou
• Premis per a aquells que promouen més la llibertat dels mitjans de comunicació
• Advocats dins dels sindicats, que tindrien acords amb els fiscals
• Campanyes educatives i seminaris sobre independència editorial.