Els mitjans de comunicació local o de proximitat han resultat molt afectats per la crisi econòmica, especialment, els de titularitat pública. Els privats es veuen afectats per la davallada de la publicitat i els municipals per les retallades en els pressupostos dels ajuntaments. Pilar Gonzalo explica la situació en aquest article.

La crisi econòmica ha afectat greument les administracions locals, els ingressos han disminuït i han hagut de fer retallades. Els mitjans de comunicació, en aquells municipis que hi havia, ha estat un dels serveis afectats per la dràstica reducció de pressupost. Els mitjans privats locals o comarcals no s’han salvat del conflicte, afectats per la disminució de publicitat.

Tancament de mitjans, Expedients de Regulació d’Ocupació o concursos de creditors estan a l’ordre del dia. L’aprovació de la reforma laboral no ha fet més que agreujar el problema ja que ha donat més facilitat per reduir les plantilles.

El sector audiovisual és el que surt més malparat d’aquesta situació. El degoteig de pèrdues de llocs de treball i el tancament de mitjans ha estat constant en els últims mesos.

Fa uns anys, l’establiment de la TDT va donar pas a una eufòria televisiva. Molts ajuntaments van decidir posar en marxar un projecte de televisió local, mitjançant productores, on imperava la precarietat laboral i el contractes per obra o servei. L’alt cost d’emissió i la crisi econòmica han posat punt i final a moltes d’aquestes experiències: el Maresme, Canal Nord, Gavà, entre altres, han tancat deixant al carrer molts treballadors. A Badalona Comunicació un ERO va comportar l’acomiadament de 21 persones. A L’Hospitalet la televisió va tancar les portes el 31 de desembre, amb més de 40 acomiadaments. Més paradigmàtic ha estat el tancament de Ràdio L’Hospitalet cinc dies abans de complir 30 anys. L’emissora de la segona ciutat de Catalunya era una de les més antigues, nascuda en els primers anys de la democràcia. Una programació residual s’escoltarà des de la TDT i per Internet.

L’excusa que han fet servir per tancar impunement aquests mitjans ha estat considerar que no són un servei essencial i que “millor és tancar la televisió que tancar una escola bressol o un casal de gent gran”. Davant d’aquesta disjuntiva, quina seria la resposta ciutadana?

Però és una gran equivocació, els mitjans de proximitat aporten una informació i un servei a la ciutadania que mai atendran els mitjans generalistes. El dret a la informació queda afectat d’igual manera i retallar la qualitat de la informació, també la local, afecta un pilar bàsic de la democràcia.