Centenars de treballadors de les ràdios i televisions públiques es van manifestar el passat dia 7 pel centre de Madrid en defensa d’aquests mitjans, convocats per CCOO, UGT, FeSP, CGT i la Intersindical de València.

A la manifestació van participar representants dels comitès d’empresa i delegats sindicals de TVE, Telemadrid, Canal Nou, TV3, Canal Sur, Radiotelevisió de Castella-la Manxa, Radiotelevisió de Castella i Lleó i Radiotelevisió d’Aragó. Altres ràdios i televisions públiques autonòmiques que no van poder enviar representants dels seus comitès van traslladar missatges de suport, com IB3 i Radiotelevisió de Galícia.

Durant el recorregut els manifestants van corejar crits contra el Govern autonòmic de Madrid, que presideix Ignacio González, del PP, en protesta per l’ERO que ha afectat al 70% de la plantilla de la radiotelevisió autonòmica madrilenya. També van cridar contra els acomiadaments a Canal Nou, IB3 i altres ràdios i televisions públiques. Es van corejar consignes com “on són els diners? Els té el tresorer” (en referència a Luis Bárcenas, del PP), entre d’altres.

A la Puerta del Sol, els periodistes Isabel Martínez Reverte i José Manuel Martín Medem, de RTVE, van llegir un manifest en defensa de les radiotelevisions públiques. Els sindicats afirmen que l’actual situació de crisi econòmica no pot servir de justificació per “lliurar a grups polítics i empresarials privats un servei públic de gran valor social, ja que si aquest servei fonamental es privatitza, es posarà en risc el dret de la ciutadania a una informació pública, veraç i de qualitat, recollit en la Constitució Espanyola i es perdrà la custòdia del fons i arxiu audiovisual estatal i autonòmic “.

Agustí Yanel, membre de l’executiva de la Federació de Sindicats de Periodistes, va afirmar al final de la manifestació que “si haguessin estat ben gestionades no s’hauria arribat a la situació econòmicament desastrosa de Canal Nou o de Telemadrid, però això no és culpa dels treballadors, és culpa dels diferents governs que han utilitzat les diferents televisió públiques com instrument partidista”.