“El model d’empresa que considera la informació com una mercaderia està en crisi. El periodisme ha de continuar complint una funció social que és la de proporcionar al ciutadà les eines necessàries per interpretar el món que l’envolta”. L’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras ha contestat així a la pregunta Què quedarà del periodisme? plantejada a la IV Assemblea de periodistes.

Tot i això la crisi de model repercuteix en els periodistes com assalariats que són i així ho demostra els 11.000 professionals que hi ha a l’atur, segons ha dit Silvia Cobo, experta en Internet i columnista del diari online Economia digital.

Juntament amb Tresserras i Cobo ha participat a la jornada de debat l’exdirector adjunt de Público, Pere Rusiñol, per a qui la crisi dels mitjans de comunicació forma part de la crisi del sistema capitalista. “Hi ha precarietat en el món periodístic perquè és la fase del capitalisme que tenim”.

La solució a la crisi del periodisme és més periodisme, segons ha dit Joan Manuel Tresserres en la seva intervenció davant els assistents a la IV Assemblea de Periodistes i per sortir de la crisi de model empresarial aposta per organitzar el periodisme d’una altra manera, que permeti fer una informació de qualitat. Ha posat com a exemple la creació de grups de professionals en cooperativa que treballarien per a comunicats de clients. Afegeix que l’actualitat no és el que passa a primera vista, “el periodisme és l’anàlisi del que no es veu”.

Però fer informació de qualitat “requereix molts coneixements i, per tant, un cost elevat. Aquesta informació només es pot tenir pagant”. Per a l’exconseller, “la precarietat proporciona poca informació de qualitat, que no es distingeix de la intoxicació”.

Tresserras també ha afirmat que el periodisme és una eina essencial per a la democràcia, i ha assegurat que “una ciutadania mal informada mai no serà lliure, i sense gent lliure no hi ha democràcia”.

Per la seva banda, Silvia Cobo, ha afirmat que està en marxa una reconversió sectorial fruit, entre altres qüestions, de l’esclat de la bombolla mediàtica. D’aquesta crisi, ha dit, “sortiran nous models periodístics” i ha acusat als mitjans tradicionals de ser “poc innovadors”. Ara, ha afegit Cobo, “es el moment d’arriscar”.

Cobo ha recordat que actualment hi ha 11.000 periodistes a l’atur però que dels 47 facultats existents, continuen sortints milers de llicenciats cada any.

Per a l’especialista en Internat, la crisi dels mitjans de comunicació accentua la precarietat dels treballadors mentre que els grans grups empresarials opten cada vegada més per l’externalització.

Pere Rusiñol, exdirector adjunt de Público, ha exposat algunes de les alternatives que han trobat alguns companys del seu antic diari. Per a Rusiñol la crisi del model d’empresa deixa oberta la porta a noves maneres d’autogestionar-se. Ha esmentat publicacions en paper com ara Mongolia, una publicació satírica, que ja ha venut 30.000 exemplars, Libero, dedicada als esports i MásPublico, mentre que l’exdirector de Público, Ignacio Escolar, està preparant l’edició digital ‘eldiario.com’.

Rusiñol ha afirmat que la crisi del mitjans de comunicació és paral•lela a la crisi del capitalisme, per això es poden donar casos com el del grup Prisa, que plantejarà un ERO, on “Juan Luis Cebrián cobra 14 milions d’euros, que són 180 contractes de redactor” i ha afegit, “el problema de prisa no són els sous dels treballadors sinó els deutes del grup per les inversions que ha fet”.

També ha parlat del tancament de Público, “un diari que al seu propietari li servei per aconseguir altres coses”, el problema que representava “era política i no de viabilitat”.

Finalment, a Rusiñol li sembla “increïble que es regali tota la informació a les pàgines web”.

La IV Assemblea de Periodistes ha finalitzat amb la lectura de les conclusions i la solidaritat envers els professionals immersos en retallades de salarials o ERO, els casos més recents els de COMRàdio-XAL, la SER i l’Agència EFE.

Etiquetes: , , , , , ,