El passat 29 d’agost, dins del paquet de mesures que contempla el projecte de la nova Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil, el ministeri de l’Interior va plantejar en el Consell de Ministres la possibilitat d’aplicar fortes multes als mitjans de comunicació que no siguin portaveus de la línia informativa del Govern en situacions d’emergència. Segons informen diferents mitjans, les possibles sancions podrien anar dels 30.001 fins als 600.000 euros en els casos en què el departament de Fernández Díaz –que és qui tindria la potestat sobre aquest tema- adverteixi «resistència, negativa i obstrucció a col·laborar amb les autoritats competents en la difusió d’ordres, instruccions i informacions en situacions declarades d’emergència d’interès nacional.»
En la qualificació de faltes que es proposa, seria «molt greu» la negativa de la premsa a difondre informació oficial quan es declari «estat d’alerta, excepció i de setge» o quan es produeixin «catàstrofes que afectin diverses comunitats autònomes.» Igualment, el projecte recull que «en situacions d’emergència els mitjans de comunicació social estaran obligats a col·laborar amb les autoritats competents pel que fa a la divulgació d’informacions dirigides a la població i relacionades amb aquestes situacions».
Com a primera reacció, podem pensar com hauria influït en la informació dels mitjans una norma d’aquestes característica en casos com el del desastre del Prestige, els grans incendis forestals comuns en altres anys, la vaga de controladors aeris i de manera molt especial, els atemptats de l’11-M i les famoses dues línies d’investigació. La pregunta és on posarà el límit el Ministeri d’Interior, si es que en té?
