Més de 53 periodistes morts durant el 2004, la xifra més alta des de 1995
L'any 2004 van morir 53 periodistes en l'exercici de la [...]
L'any 2004 van morir 53 periodistes en l'exercici de la [...]
A Nicaragua s'han dictat en menys d'un any dues sentències contra els responsables de la mort de periodistes. La darrera és la que va emetre un tribunal d'aquest país centreamericà contra Eugenio Hernández, exalcalde del municipi de l'Ayote (Partit Lliberal Constitucionalista), com a responsable de l'assassinat de María José Bravo, corresponsal dels diaris La Prensa i Hoy al departament de Chontales, a l'est de Managua, capital de Nicaragua. Bravo va perdre la vida quan investigava uns enfrontaments pel recompte de vots a Juigalpa. Hernández, segons els testimonis, va culpar la premsa de la derrota del partit de la dreta nicaragüenca. La sentència el condemna a 25 anys de presó.
Coneixedors de la nota difosa per l'oficina de Comunicació del Govern, en data de 8 de febrer, en què l'Executiu s'atribueix, en exclusiva, el control de les imatges a les zones restringides de les obres del metro del Carmel, i la seva gravació a una agència privada, el comitè d'empresa de TVC considera del tot injustificable aquesta decisió que atempta contra la professionalitat i el servei públic de la nostra empresa, perquè limita l'accés als professionals de la informació al lloc a on s'ha produït la notícia, i això suposa retallar el dret a la informació a la ciutadania.
Més de 100 treballadors del grup editorial RBA es van concentrar el 8 de febrer passat davant la seu de l'empresa, al carrer Pérez Galdós, de Barcelona, per reclamar a la direcció que afronti la negociació d'un conveni col·lectiu per a totes les empreses del grup. La reivindicació principal de la plantilla d'RBA, composada per unes 300 persones, és que l'empresa s'adscrigui al sector de Premsa no diària enlloc del d'Arts gràfiques, com ho està actualment.
El comitè professional de TVC considera inacceptables les restriccions que estan aplicant el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona a la cobertura informativa de l’accident del Carmel. Després de queixar-nos formalment a través del Col·legi de Periodistes, se’ns ha volgut imposar un protocol en què l’Administració s’atorga la facultat exclusiva de tutelar la privacitat dels veïns afectats quan, com indica l’ordenament jurídic, aquesta garantia correspon en tot cas als tribunals. Però és que, a més, aquesta tarda hem rebut una nota oficial de l’Oficina de Comunicació del Govern en què se’ns fa saber que, a partir d’avui, se’ns farà arribar “a tots els mitjans que ho sol·licitin imatges d’aquestes zones per a televisió i premsa gràfica. Les imatges estan exemptes de pagament i es lliuraran quan hi hagi algun fet noticiable”.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) critica amb total rotunditat la nota feta avui pel Govern de la Generalitat en relació a les limitacions imposades per informar sobre els fets del Carmel. L'SPC entén que el dret a la informació de la ciutadania és un valor suprem que no pot ser vulnerat en base a raons tècniques subsanables amb altres mitjans. El Sindicat rebutja de totes totes l'expressió inclosa en el comunicat de l'Executiu català que les imatges "es lliuraran quan hi hagi algun fet noticiable". Qui decidirà si un fet "és noticiable" o no? El Govern? Amb quins interessos? L'Agència EFE i Europa Press, donat el seu caràcter d'agències, es converteixen en una font d'informació d'indubtable valor, però que en una societat plural no poden ser l'única.
Els periodistes de TV3, contra els blocs polítics en els informatius
L’assemblea d’Informatius de TVC ha aprovat les següents mesures de cara a la campanya del referèndum per a la Constitució Europea
Cal la regulació dels drets i deures de la professió periodística
Efectivament, l’esperpent continua, i seria còmic si no fos dramàtic. Per al dret a la informació de la ciutadania i, en consonància, per al lliure exercici de la professió periodística. Els partits polítics, que encara no han estat capaços de consensuar un model independent de mitjans públics que els allunyi del control –sempre temptador- dels governs de torn, continuen mentrestant amb les suspicàcies mútues tant si són al govern com a l’oposició.