Davant l’anunciada entrada en debat al Congrés dels Diputats dels projectes d’Estatut del Periodista Professional (EPP) i de la Llei de drets laborals dels periodistes han sorgit veus interessades a confondre els professionals sobre el seu abast i els seus continguts. És la primera vegada que arriba al parlament espanyol un projecte de llei que garanteix el dret dels ciutadans a la informació i, amb l’objectiu de frenar aquesta campanya decidida a avortar-lo, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) dóna resposta als dubtes intencionats que s’estan difonent a les redaccions.

1.- Per a què serveix un estatut del periodista professional?
La nostra professió a tota Espanya està mancada de regulació, fet que no permet l’exercici independent de les nostres tasques i fa que el criteri dels professionals de la comunicació no es tingui en compte en la responsabilitat dels continguts de la informació. Aquesta situació ha fomentat la creixent disminució de qualitat dels productes informatius, els episodis de manipulació informativa en mitjans públics i privats, i la seva inevitable seqüela de desprestigi social dels periodistes.

2.- L’EPP és un privilegi corporatiu?
En absolut. Un estatut que reguli la professió periodística també fixa de manera clara les obligacions i el compromís deontològic dels professionals de la informació amb la ciutadania. La informació no és propietat dels periodistes ni de les empreses de mitjans, sinó de la ciutadania. Som els periodistes els responsables que aquest dret no sigui vulnerat.

3.- Qui beneficia l’EPP?
Bàsicament la ciutadania, ja que reglamenta el seu dret a rebre informació veraç i plural. Un dret fonamental que no és protegit per la pretesa pluralitat dels mitjans i que està en creixent perill amb la seva concentració. Només la pluralitat interna dels mitjans pot servir a aquest propòsit i així ha estat reconegut pel Consell d’Europa.

4.- L’EPP posa en perill la llibertat de premsa o la llibertat d’expressió?
La llibertat de premsa està garantida per la llibertat d’empresa que permet als mitjans fixar amb absoluta independència la seva línia editorial. La llibertat d’expressió està igualment garantida per l’absència de censura prèvia i la llibertat d’impremta. El que està en risc és la llibertat d’informació, un dret fonamental que fins ara no ha estat regulat. El seu únic suport hauria de ser la responsabilitat professional dels periodistes i aquests no la poden exercir en la situació actual de precarietat professional i laboral.

5.- Per a què serveix un estatut de redacció?
Per unanimitat dels seus membres, el Consell d’Europa (CE) ha recomanat l’existència dels estatuts de redacció per regular les relacions internes de les empreses de mitjans i garantir la pluralitat informativa. Igualment, el CE determina que les empreses de mitjans no s’han d’entendre com empreses a l’ús, sinó que han de ser entitats de caràcter socioeconòmic per la seva responsabilitat social.

6.- Per què també una regulació laboral?
La Llei de drets laborals dels periodistes és imprescindible, perquè l’actual precarietat laboral faria inviable el seguiment de l’aplicació de l’Estatut del periodista professional dins de les empreses. Contractes precaris, salaris miserables i plantilles encobertes sense contracte no garanteixen les condicions per fer-ho. Gairebé el 40% dels periodistes espanyols treballen a la peça (col·laboradors) i, com que no estan inscrits en el règim general de la Seguretat Social, no estan protegits pels convenis de sector ni els d’empresa, no disposen d’escales salarials ni tarifes, no es poden organitzar sindicalment ni poden integrar els consells de redacció. Una situació de vulnerabilitat absoluta.

7.- L’EPP és un projecte de les esquerres?
Encara que en aquesta legislatura han estat presentats pel grup parlamentari Esquerra Verda, els projectes d’EPP i de Llei de drets laborals dels periodistes van ser elaborats pel Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) per mandat de la II Convenció de periodistes d’Espanya i aprovat per unanimitat el 2002 per la III Convenció. El Fòrum l’integren la FAPE, les agrupacions de periodistes de CCOO i UGT, els col·legis de periodistes de Catalunya i Galícia, i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).

8.- L’EPP té antecedents en altres països?
La majoria dels països de l’entorn europeu i d’Amèrica disposen des de fa anys, alguns des de fa decennis, d’estatuts que regulen i protegeixen l’exercici del periodisme professional o de lleis que regulen tant l’accés a la informació com la contractació laboral dels periodistes en qualsevol de les variants de contractació amb especial protecció dels periodistes a la peça.

9.- A qui no interessa l’EPP?
Als qui volen mantenir les actuals circumstàncies de precarietat laboral per a més benefici de les seves economies i les seves desmesurades exigències laborals. Als qui defensen la potestat absoluta de l’empresa sobre els continguts informatius i posen les seves necessitats de poder i la seva rendibilitat econòmica per damunt del dret a la informació.

10.- No és millor l’autoregulació?
És un despropòsit plantejar que la regulació d’un dret fonamental de la ciutadania es pugui fer per un acord entre parts (govern-periodistes-empreses) i no per part dels representants de la societat, que és qui té la responsabilitat i la capacitat de fer-ho. Els qui proposen l’autoregulació davant de la precarietat professional o acords de bons usos davant de la precarietat laboral pretenen ignorar les normes d’una societat democràtica on els canals de regulació ja estan establerts.

11.- Què poden fer els periodistes per l’EPP?
Informar-se’n dels continguts. Comentar-lo amb els seus companys. No permetre que els enganyin.

Estem davant una oportunitat històrica: no la deixem escapar

Traducció: Traduït traduit.com