El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació ha començat a Tarragona els actes de celebració del seu XX aniversari. Ho va fer el passat 24 d’octubre, cita que es va veure acompanyada amb la mobilització del sector educatiu contra la reforma de la LOMCE, la LEC i les retallades en l’ensenyament, mobilització a la qual l’SPC dóna el seu suport. L’Ajuntament de Tarragona va cedir la sala d’actes per celebrar la taula rodona «Ara que tenim vint anys: nous reptes, noves respostes».

El director del setmanari El Vallenc, Francesc Fàbregas; l’experiodista de la Ràdio i Televisió municipals de Cambrils (tancada per decisió política), Jordi Pazos, i el president de l’SPC, Ramon Espuny, van iniciar el debat de la sessió, presidida pel conseller de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament, Paco Zapater, que va destacar la importància de la informació i dels mitjans de comunicació, així com de la responsabilitat que tenen els periodistes.

Jordi Pazos va confessar que el procés de tancament de la ràdio i televisió públiques de Cambrils va resultar «molt dur», a banda que els treballadors es van sentir «enganyats i decebuts» per l’Ajuntament, al llarg d’un procés en el qual van comptar amb el suport i l’assessoria de l’SPC en les negociacions amb el consistori. Va afirmar que «la crisi ha estat l’excusa perfecte perquè els polítics tanquessin la ràdio i la tele». Pazos assegura que tal com l’equip de govern municipal ha gestionat la fi dels mitjans públics locals a Cambrils, «si sumem el que han costat els acomiadaments i el tancament de la ràdio –tot i que es manté el senyal de l’emissora– i la tele, podríem transmetre durant dos anys més amb totes les despeses pagades”. Jordi Pazos es queixa que no hi ha hagut voluntat política «per mantenir el mitjà públic, malgrat les alternatives proposades pels treballadors». Espera que, de cara al futur, no sigui tan fàcil desfer-se dels mitjans públics de comunicació.

El director d’El Vallenc –gairebé l’únic mitjà de comunicació que en aquests anys de crisi no ha fet ni un sol acomiadament, sinó el contrari– va comparar el periodisme d’avui amb el de fa 25 anys. Si bé es declara optimista, reconeix una petita contradicció: «el futur és esperançador i alhora preocupant.» Més que la crisi econòmica –va dir– «em preocupa la crisi de model. Hem de recuperar el periodisme de carrer i apostar per la proximitat, encara que no sigui l’aposta política. El rigor, la qualitat, la professionalitat i la pluralitat són les claus de l’èxit periodístic.» Francesc Fàbregas ha fet una defensa acèrrima de la premsa comarcal que dóna feina a més de 1.000 treballadors a Catalunya i que compta amb més d’un milió de lectors. Assegura que els petits mitjans no poden estar basats en les subvencions «perquè aquestes se les enduen totes els grans mitjans», i creu que «són pa per a avui i gana per a demà». La seva recepta passa per «reinventar-nos i salvar el periodisme, allunyant-nos del copia i enganxa» que es practica a molts mitjans.

Per la seva banda, Ramon Espuny ha defensat la missió del sindicat i ha enumerat algunes de les victòries que l’SPC ha aconseguit per a la professió. Després de dir que la crisi és tecnològica, econòmica i publicitària, Espuny ha insistit en la protecció dels professionals a través dels comitès d’empresa i en explicar que la informació pertany a la ciutadania, tal com indica l’Article 52 de l’Estatut de Catalunya. Reconeix que hi ha molta feina per fer, però no oblida que «s’han donat passes petites i fermes» en una professió que compta ja amb més de 8.000 acomiadaments en el conjunt de l’Estat espanyol.

Alguns dels assistents, van qüestionar la desaparició del «periodisme romàntic» i de l’interès en informar bé la ciutadania. La resposta passa per evitar la polivalència salvatge i entendre que el dret a la informació és propietat de la ciutadania i no dels interessos empresarials i polítics. Les llums de la sala es van tancar, però les espelmes de la lluita sindical continuen enceses, per evitar la degradació laboral i la sagnia d’acomiadaments.