En el decurs de l’intens debat polític en què ha estat immersa Catalunya els últims mesos, els professionals de la comunicació, vinculats a empreses públiques o privades, hem anat adquirint un protagonisme totalment involuntari, no desitjat i indesitjable, instigat sovint des de partits polítics, associacions i empreses editorials. Els que haurien de ser garants dels codis mínims que regulen la deontologia de la nostra professió, i que es basen precisament en el fet de garantir el servei públic que suposa la nostra feina, els han anat oblidant en el fragor de la lluita política.