Una sentència de l’Audiència de Barcelona considera la fotografia periodística com a obra fotogràfica i per tant, subjecta als drets d’autoria corresponents, trencant els criteris seguits fins ara pels tribunals, que no li donaven cap valor. Aquesta resolució és resultat de la demanda interposada per la fotoperiodista Roser Vilallonga contra el diari pel qual havia treballat, La Vanguardia, per l’ús inapropiat d’una fotografia que Vilallonga havia fet quan estava en actiu.

El cas es refereix a una fotografia feta per Vilallonga de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en ocasió del seu anunci sobre la regularització d’uns deutes amb Hisenda derivats de l’herència del seu pare. La imatge va ser presa l’1 d’agost de 2014 a Bolvir de Cerdanya, on un dels fills de Pujol tenia casa i des de l’exterior es veia Pujol en una de les estances de l’immoble. La fotografia va ser l’endemà, dissabte 2 d’agost, portada del diari. L’any 2021, sense coneixement de Vilallonga, La Vanguardia va cedir la fotografia per a la portada del llibre Jordi Pujol, entre el dolor i l’esperança, una entrevista de Vicenç Villatoro publicada per Edicions Proa.

Tot i que hi sortia una referència a l’autoria de la fotografia, la cessió es va fer sense comunicar-ho a l’autora ni demanar-li autorització. Vilallonga, a través de l’advocat Josep Cruanyes, va presentar una demanda contra el diari, que va ser desestimada en primera instància, en una sentència ara revocada per l’Audiència de Barcelona. Aquesta resolució va ser presentada el 7 de novembre passat en el marc d’un debat sobre fotoperiodisme en el VII Congrés de Periodistes catalans en la qual va participar-hi Cruanyes, i al qual pertany la imatge que il·lustra aquesta informació.

El litigi s’ha centrat en el concepte «d’obra fotogràfica» i en els drets que això genera per als autors. La sentència de l’Audiència estableix clarament que «en el cas que ens ocupa, estem davant fotografies que mereixen la consideració d’obres fotogràfiques, no es tracta d’una captació automàtica de la realitat (…) sinó que l’enquadrament, la llum, la disposició dels objectes i de les persones suposen una composició personal i individual del seu autor que transcendeix a la mera realitat, decisions creatives i lliures del mateix autor que representa la forma en la qual l’autor expressa aquesta realitat».

Fins ara, els jutges havien considerat la fotografia periodística com a «mera fotografia», sense cap valor creatiu i intel·lectual al darrere i desestimaven les demandes. Aquest va ser l’argument del magistrat que va tractar la qüestió en primera instància. Cruanyes explica que, en aquesta ocasió, el tribunal ha tingut en compte la Directiva europea sobre la qüestió –de l’any 2005–  i la jurisprudència dictada en conseqüència pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que reconeix el mèrit creatiu i intel·lectual de la fotografia periodística.

Així, a la sentència, els magistrats afirmen que «creiem que l’obra reflecteix la personalitat del seu autor. No deixa de ser l’obra d’una fotoperiodista a la recerca d’una imatge amb la qual il·lustrar una notícia amb gran transcendència pública; ara bé, si estimem que no es tracta d’una simple fotografia sinó d’una obra fotogràfica, és perquè aquesta presenta aspectes que van molt més enllà dels merament estètics. Així, no es tracta d’una simple fotografia amb la qual s’hagi trobat l’autora, sinó una fotografia “buscada”, això és, aconseguida després d’un treball per esbrinar el possible parador del personatge i d’espera al fet que el personatge es trobés en posició adequada per poder obtenir-la».

Estima també la resolució judicial que «la cessió es realitzava per a una finalitat completament diferent d’aquella per la qual es va fer l’obra fotogràfica. Per tant, en fer aquesta cessió sense el consentiment de l’autora, la demandada va infringir els seus drets». Cruanyes destaca aquesta qüestió perquè per primera vegada «es reconeix que la fotògrafa ha tingut la possibilitat de determinar la imatge». Això suposa, afirma l’advocat, «un canvi total de jurisprudència». Els jutges estableixen en la sentència que «s’han infringit per la demandada els drets econòmics i morals de la demandant sobre la seva obra fotogràfica» i la condemnen al pagament de 3.500 euros.