Un dels grups més damnificats per la crisi que afecta els mitjans de comunicació és el dels col·laboradors. Els fotoperiodistes en formen part, ja que cada vegada són més els que treballen fora de la plantilla de les empreses. Aquest és el tema de l’article que Joan Puig ha escrit per preparar el debat de la IV Assemblea de Periodistes, que tindrà lloc el 16 de juny al Centre Cívic Patí Llimona de Barcelona.
En els temps que corren, dir que tenim la solució dels problemes que ens envolten tant de tipus laboral com professional és molt complicat. A més, possiblement i a causa de tot tipus de circumstàncies els fotoperiodistes ens hem vist forçats a haver de fer la nostra feina sense contractes o en plantilles encobertes, és a dir, en situació de frau de llei a les empreses. Això ha fet que, a causa de la crisi que pateix el sector de la informació des de fa anys, cada vegada siguem menys els fotògrafs que estem d’alta en plantilla i, en canvi, més els que hem de treballar a la peça, és a dir, com a col•laboradors.
El periodisme pateix a l’Estat espanyol des de la transició una desregulació en tots els àmbits. Les organitzacions de periodistes a Espanya, a través del Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) hem fet propostes per corregir aquesta situació que han topat, d’una banda, amb els empresaris que s’hi han oposat de soca-rel i, de l’altra, amb uns governants absolutament timorats davant els propietaris dels mitjans –que volen que segueixi imperant la llei de la selva– o, fins i tot, totalment còmplices d’aquesta situació.
En aquest marc és absolutament imprescindible ja una Llei dels drets laborals dels periodistes com a primer pas en la regulació del sector. Si a molts països d’Europa hi és, ara que aquests països volen dictar la norma del que hem de fer els altres, podrien imposar també la fi d’aquesta vergonya pràcticament feudal. A més, això, només serviria per fer aflorar una gran part de l’economia submergida que hi ha al sector, la qual cosa seria beneficiosa per a les finances públiques. Aquest projecte està ara totalment empantanegat i som els periodistes els que l’hem de posar a l’agenda dels polítics. I com a fotoperiodistes, el més probable és que d’aquesta reforma el nostre col•lectiu en seria un dels principals beneficiats.
Hem de buscar formules –noves, sense cap mena de dubte– per defensar-nos del abusos dels editors i de les empreses de comunicació que no tenen el més mínim respecte als drets laborals i professionals de la gent que treballa totalment en precari. Exemples no ens en falten, com abaixar la quantitat de feines que amb l’excusa de la crisi s’encarreguen als col·laboradors o, també, rebaixar –sense cap tipus de negociació– el preu que es paga per cada treball en un percentatge superior a la rebaixa que s’ha fet als treballadors en plantilla en mitjans en els quals s’han plantejat reduccions salarials. Una altra modalitat és trepitjar sense escrúpols els drets d’autoria, de no pagar el treball si no firmes un contracte de cessió de tots els teus drets sobre les teves imatges, inclosa la cessió a tercers, sota l’amenaça de no cobrar el teu treball, ja prèviament publicat.
Per tant, ja es hora de que com a col·lectiu ens posem les piles. Aquesta és una invitació a assistir a la IV Assemblea de Periodistes perquè deu caps pensen mes que cinc.