Segon article per preparar el debat per a la IV Assemblea de periodistes que tindrà lloc el 16 de juny al centre cívic del Pati Llimona de Barcelona. El lema de l'assemblea és Què quedarà del periodisme. L'autor de l'article és Fabián Nevado
Entrevista de Gustavo Franco Cruz, Barcelona Hicham Bouricha, afiliat al Sindicat de Periodistes de Catalunya, és un dels creadors del programa de Mataró Ràdio Per Tot el món. Produït des de la vocació i la convicció de generar un espai d'integració, Bouricha explica com va sorgir aquesta iniciativa guanyadora del Premi per a la Diversitat en l'Audiovisual, convocat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Com va sorgir el vostre programa?
El president del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), Ramon Espuny, ha adreçat una carta al conjunt de l'afiliació en la qual repassa la difícil situació que viu el conjunt del sector. També fa una crida a l'organització dels treballadors per combatre aquesta dinàmica involucionista que estem patint. El text de la carta és el següent:
La sagnia d’acomiadaments és la prova de la “neteja” que s’està duent a terme en algunes redaccions. S’està acomiadant els periodistes veterans per recent llicenciats, el que pot ser sinònim de poca experiència. Només a la demarcació de Tarragona portem més de 100 acomiadaments en el sector. Una mala notícia que sembla no pertorbar la consciència de ningú. I el més curiós és que ens mantenim callats i dispersos, deixant que els empresaris ens aniquilin per complert.
L'exportaveu del Govern, Miquel àngel Rodríguez, s'ha integrat en Secuoya. Aquest és el grup de comunicació més ben situat davant les privatitzacions de mitjans públics que preconitza el Partit Popular. El passat 27 de juliol els dos principals accionistes del Grup Secuoya de Comunicació tocaven contents la campana del parquet de la borsa de Madrid. Després s'abraçaven emocionats, com si els hagués tocat la loteria. Acabaven d'accedir al mercat alternatiu borsari (MAB).
César Lévano és el director del diari La Primera de Perú, fa pocs dies va publicar un article titulat “Soy un presunto difunto” en la qual denuncia les amenaces que pateix. Soy un presunto difunto César Lévano (de La Primera 12/05/2011)
2010 ha estat un altre any sagnant per als periodistes a l'Àfrica. Continuen patint tot tipus de repressió violenta, inclosa l'amenaça de ser assassinats per practicar la seva professió. Amb una xifra de 16 morts, dels quals 11 van ser assassinats en atacs directament dirigits contra ells. Les perspectives per a la llibertat de premsa són molt negatives en aquest continent.
Més d’un centenar de treballadors del diari El Mundo i El Mundo.es han presentat a la direcció del rotatiu un comunicat en què expressen el seu "absolut rebuig i consternació" per les paraules del seu company de rotativa Salvador Sostres al programa Alto i Claro de Telemadrid en què, aprofitant una pausa publicitària, va fer comentaris "obertament sexistes i racistes". El comunicat es va lliurar a la direcció del diari, que no pensa prendre cap mesura contra Sostres.
Agustí Jiménez és un dels personatges més barroers que he conegut en aquesta professió. El vaig conèixer l’any 1992, quan era la mà dreta dels germans Emili i Carles Dalmau, editors dels diaris La Mañana i Diari de Lleida. Els germans Dalmau acabaven de comprar el Diari de Barcelona a l’ONCE en una operació amb la qual creien que feien un negoci rodó. Jo era llavors el president del comitè d’empresa de Publicacions de Barcelona, la societat que editava el vell Brusi. Ja en els primers contactes, l’Agustí va confirmar tota la fama que el precedia com a persona destralera, barroera i mesquina en tot allò que es referia a les relacions laborals, faceta de la qual s’ocupava seguint les instruccions i la política dictada pels Dalmau.
Aquesta potser serà la darrera notícia de Quatre Illes, possiblement el programa de ràdio més efímer de la història, ja que sense ser d'estiu només ha durat tres mesos. Temps suficient, però, com per a que els poders fàctics el veiessin amenaçant, i se'l carreguessin. Després de treballar molt dur i lluitar contra tota mena d'elements, vaig aconseguir que el Grup Serra, a través de Nova Televisió, ens fes la producció; que renomenats tertulians de tots els àmbits, així com periodistes de Prensa Ibérica, Grup Serra, Editorial Menorca i independents hi participessin; i que Quatre Illes sortís finalment a l'aire dignament el dia 4 de gener de 2010. I el projecte va agradar...a moltes i molts. A moltíssima gent, a la majoria. A altres com el PP, en canvi, no els va caure bé, per la qual cosa han acabat per esdevenir els ideòlegs d'aquesta execució mediàtica, arran d'un intercanvi verbal per antena –que no era de contingut polític– d'aquest periodista amb un diputat conservador.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. Mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
