Sindicat

Un cop més la Junta Electoral Central, i un cop més també a instàncies d’un partit polític, ha desautoritzat i ha anul·lat els criteris de seguiment informatiu de la campanya electoral elaborats pels consells d’administració d'RTVE i de la CCRTV, que flexibilitzaven els aspectes més rígids i més surrealistes de la normativa que identifica respecte del pluralisme amb proporcionalitat de resultats electorals. Normativa que no té cap base legal i que prové només de la inèrcia dels temps de la transició i de la mandra dels partits per trobar una solució que “contrapesi” el sempre sospitat control progovernamental de la radiotelevisió pública.

Després de la sessió de la Comissió de Control de la CCRTV de divendres dia 26 de maig passat, on va esclatar el desacord entre els grups parlamentaris per dur endavant la reforma de la Corporació, hem de reiterar que lamentem la negativa d’alguns partits a aprovar el projecte ja acordat en ponència, que ve del treball de més de dos anys en aquesta la legislatura, i que ja venia de l’anterior.

Que la nova Llei de la CCRTV (la tan airejada nova CCMA, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) no s’aprovi en aquesta legislatura significa:

Com hem denunciat reiteradament, la no aprovació de la nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, mandatada pel Parlament fa més de sis anys, és una font constant de conflictes, perquè comporta que no hi hagi el blindatge legislatiu necessari per a la independència, la neutralitat i la professionalitat que totes les forces polítiques asseguren que volen per als mitjans públics dependents de la Generalitat.

Fa més de sis anys que ho venim dient: la Llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió era la més urgent i la més necessària de les acordades en el debat sobre l'Audiovisual al Parlament el desembre de 1.999. No sols perquè era la que havia de respondre a les exigències professionals i sindicals dels treballadors dels mitjans públics a Catalunya, sinó perquè aquestes exigències eren a l'origen de que es celebrés aquell primer debat monogràfic. I després del canvi a la Generalitat el 2003 es tornava a posar d'actualitat de manera urgent, amb més raó quan els tres partits del govern havien defensat un model similar de reforma del model i de la gestió i el control dels mitjans de la CCRTV. La transitorietat d'aquests dos anys i pico sempre la vam assenyalar com un perill, doncs la millora del clima professional en raó de la neutralització mútua dins del tripartit era molt fràgil, ja que a falta del blindatge de la independència dels mitjans de la Corporació, qualsevol crisi política podia acabar amb l'experiment.