L’SPC manté contactes polítics i institucionals per tal que el nou Estatut de Catalunya incorpori competències en matèria del dret a la informació
Durant el període final de redacció de l'esborrany definitiu de nou Estatut de Catalunya, el Sindicat ha mantingut contactes amb diferents representants polítics i institucionals per fer-los arribar la preocupació pel fet que els textos que fins ara s'havien conegut tractaven de manera insuficient, a criteri de l'SPC, els aspectes relacionats amb el dret a la informació de la ciutadania. Quan es van conèixer els primers redactats, el Sindicat ja va fer públic un comunicat -que es pot consultar a la pàgina web- en el qual es criticava aquesta situació i es demanava que en el procés final s'incorporessin algunes referències explícites a aquest dret.
L’SPC celebra el seu dotzè aniversari
El Sindicat de Periodistes de Catalunya va fer el 19 de juny passat el seu dotzè aniversari. I ho ha fet en un moment en què comencen a veure la llum alguns dels principals projectes estratègics pels quals ha apostat el Sindicat durant la seva trajectòria. El Congrés dels Diputats està estudiant l'Estatut del Periodista Professional (EPP), que és una llei bàsica perquè els professionals de la informació disposin de l'àmbit normatiu adequat per desenvolupar la seva tasca, que no és altra que garantir el dret constitucional de la ciutadania a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. Si l'EPP veu finalment la llum en uns continguts acceptables i en sintonia amb els criteris plantejats per les organitzacions sindicals i professionals més representatives del sector, el pas següent que s'haurà de fer en un termini relativament breu de temps és el de la regulació laboral. Els dos textos han de ser un abans i un després en la lluita contra la precarietat laboral del sector. Finalment, en els darrers mesos també hi ha hagut els primers avenços reals en la reforma dels mitjans públics de comunicació. Tot i que encara no hi ha textos definitius, l'SPC es mostra moderadament satisfet perquè de moment sembla que s'està avançant per bon camí.
Vaga massiva de periodistes a Itàlia en contra de la precarietat laboral
Els periodistes italians van seguir massivament la convocatòria de vagues de 24 hores fetes per la Federazione Nazionale Stampa Italiana (FNSI) per als dies 17 i 20 de juny passat, per tal de protestar contra la precarietat laboral. El dia 17 hi van participar els periodistes que treballen a premsa, a gabinets de premsa i a portals d'internet, mentre que el dia 20 va quedar reservat als treballadors de mitjans audiovisuals, tant públics com privats. La FNSI va impulsar la protesta "per reivindicar el dret a la contractació, la dignitat en el lloc de treball i la independència professional, qüestions bàsiques per al nostre col·lectiu, però que les empreses periodístiques italianes han posat en discussió", segons un comunicat del sindicat. La FNSI diu que "la llibertat d'informació s'ha posat en qüestió, ja que els editors, tant públics com privats, volen que s'aboleixin clàusules que els periodistes han anat conquerint els darrers anys".
Presó per a una periodista nord-americana per negar-se a revelar les seves fonts
La periodista nord-americana Judith Miller, del New York Times, ha estat empresonada per la seva negativa a revelar a les autoritats judicials les seves fonts informatives. Matthew Cooper, del Time, corria idèntic perill però finalment va decidir declarar davant el jutge que s'encarrega del seu cas. El Tribunal Suprem dels Estats Units va refusar el 27 de juny passat pronunciar-se sobre els recursos presentats pels dos periodistes davant les condemnes que els havien estat imposades per altres jutges. Miller i Cooper van sol·licitar l'arrest domiciliari com a alternativa, petició que els va ser denegada. Aquest cas ha estat denunciat per diverses organitzacions internacionals de periodistes i ha causat una gran commoció en els cercles professionals nord-americans. Reporters Sense Fronteres considera que l'actitud del Suprem dels EUA és un atac, no només als periodistes afectats, sinó també al conjunt de la professió, perquè "aquesta decisió retrograda representa un cop molt dur per al secret professional, un dels fonaments indispensables per a la llibertat d'expressió". Els dos periodistes es van negar a revelar les seves fonts a una sala especial encarregada d'investigar la fuita d'informació que va facilitar la publicació a la premsa de la identitat d'una agent de la CIA en un cas que implicava la Casa Blanca. Tot i això, Miller només es va limitar a investigar perquè finalment no va arribar a publicar cap informació sobre aquest afer.
El Grup Zeta tanca tres revistes i despatxa deu treballadors
El comitè d'empresa rebutja els acomiadaments indiscriminats
Fil Directe en Línia n 46
Publicació electrònica del SPC distribuïda per e-mail el 12.07.2005