Veient com cada dia que passa s’agreuja la precarietat entre els treballadors de la comunicació, que cada vegada es contracten menys fotògrafs en plantilla i cada vegada hi ha mes fotògrafs i periodistes a la peça, periodistes independents, o freelance, cal tenir més clar quins són els nostres drets, especialment en un àmbit tan desconegut com els drets d’autoria. Els informadors, sigui quina sigui la seva especialitat professional: gràfics, literaris…– han de tenir clar quins són els seus drets i fer-los valdre. Els fotoperiodistes, els ‘plumilles’, els càmeres…, tothom, ha de prendre consciència de quins són els seus “drets d’autoria”, el copyright de les seves imatges, dels seus textos…, perquè:

* Són una garantia de futur

* Perquè pots vendre la foto o el text a un altre client, i que, a més, aquest treball no sigui reutilitzat fins a l’infinit pagant-lo una única vegada.

D’aquesta manera hi guanyaríem tots, nosaltres a títol individual, i també nivell col•lectivament, tota la professió globalment. És la manera de donar valor a la nostra feina. Defensant els drets d’autoria, contribuïm a lluitar contra la precarització de la nostra feina, que cada cop és més greu. Si venem un producte barat, el valor del producte baixa, i tot el sector es veu perjudicat, devaluant el nostre treball i, finalment, la qualitat. Sols actuant de manera col•lectiva i impulsant l’aplicació de les normatives sobre propietat intel•lectual, així com denunciant els abusos, podrem els treballadors de la informació generar prou força per aconseguir millors condicions.

Aquesta defensa es pot fer des del sindicat i des dels seus serveis jurídics, per la qual cosa, ser membre de l’SPC ajuda el conjunt del col•lectiu a combatre la precarietat en totes les formes que aquesta es presenta. En el cas dels drets d’autoria això sol traduir-se en les reproduccions dels treballs sense permís, els abusos dels editors que en molts casos exigeixen la cessió dels drets sobre els nostres treballs, fins i tot el de poder vendre ells particularment a tercers les nostres fotografies o els nostres textos, amb el conseqüent perjudici que això comporta.

El que convé saber:

Què es el Dret d’Autoria?
Es la propietat intel•lectual d’una obra literària, artística o científica que correspon a l’autor pel sol fet de la seva creació.

Dret d’Autoria = COPYRIGHT ©
El copyright es el dret a reproduir una fotografia –o text– de forma automàtica. L’autor és el propietari del copyright del seu treball. El dret d’autoria es pot cedir, vendre o adjudicar a tercers, però sempre s’ha de fer constar per escrit.

Cal fer una factura
Si no es firma un contracte en el qual s’especifiquen les condicions de cessió o venda del treball, és important fer factura i mencionar els drets que es vol que es respectin. Com por ser de temporals (un mes, tres mesos, un any, etc..), geogràfics (Barcelona, Catalunya; Espanya, Europa, etc..), de tirades d’exemplars (3.000, 10.000, 100.000,…), Idiomes (català, castellà, anglès…); el que es cregui que pot servir per donar un valor a la nostra feina.

Exemple: Fer una factura normal posant el nom de l’empresa a la qual va dirigida la factura, el NIF del client, adreça, etc., a l’apartat a on s’especifiqui el producte seria: Cessió del dret de reproducció d’un nombre determinat de fotografies per una sola vegada.

(evitar que al cap de cert temps es torni a utilitzar aquests treballs d’arxiu sense que s’aboni un import per la seva reutilització). A canvi, si no es pacta el contrari, no es vendran els treballs inclosos en la factura a un altre client, per un període de temps determinat, que acostuma a ser de tres mesos. Com es natural, com més gran sigui la demanda del client, més elevada ha de ser la cessió. En definitiva, hi ha moltes opcions per afrontar la cessió dels drets de reproducció.

Quin és el període de validesa del copyright?
Depèn del país. A l’Estat espanyol té una validesa de 70 anys desprès de la mort de l’autor. Desprès d’això qualsevol persona pot fer us de l’obra sense haver de pagar ni de demanar permís.

Què son els drets morals?
Els drets morals corresponen a l’autor de l’obra i són irrenunciables i inalienables, per la qual cosa no es poden cedir ni renunciar-hi. La vigent Llei de Propietat Intel•lectual (LPI) espanyola reconeix a l’autor els següents:
1. Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.

2. Determinar si tal divulgació ha de fer-se amb el seu nom, sota pseudònim, o anònimament.

3. Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra (paternitat de l’obra).

4. Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legítims interessos o en detriment a la seva reputació (integritat de l’obra).

5. Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interès cultural.

6. Retirar l’obra del mercat, per canvi en les seves conviccions intel•lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d’explotació (posteriorment, si l’autor decideix reprendre l’explotació de la seva obra, haurà d’oferir preferentment els corresponents drets a l’anterior titular dels mateixos i en condicions raonablement similars a les originàries).

7. Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra, quan es trobi en poder d’un altre, a fi d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui (aquest dret no permetrà exigir el desplaçament de l’obra, i l’accés a la mateixa es durà a efecte en el lloc i forma que ocasionin menys incomoditats al posseïdor, al qual s’indemnitzarà, si s’escau, pels danys i perjudicis que se li provoquen).

Extret de la web de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprograficos) sota el titol de: “Derechos de autor, tipos de derechos”

Consulta sobre la Llei de propietat intel•lectual espanyola i també a la Wikipedia.

I finalment, el més important:

No firmar mai un contracte de renuncia a qualsevol dret sobre el copyright