Article d'opinió del Secretari General de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Agustín Yanel, publicat a Publico.es, en el qual lamenta que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no parlés del dret a la informació en el seu discurs d'investidura. Reclama també una solució immediata al concurs d'RTVE.

Yanel afirma en el seu escrit que «en els 35 folis que ocupava el discurs d'investidura de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, el dissabte 4 de gener, el llavors candidat i ara ja president del Govern no va dedicar ni una sola línia al dret a la informació de la ciutadania. I tampoc es va referir a aquest dret constitucional i humà en cap de les 22 intervencions que va fer posteriorment, durant els tres dies del debat, per respondre als portaveus de les diferents formacions polítiques». Tampoc es va referir «a la reculada en llibertat d'expressió i informació que hi ha hagut a Espanya en els últims anys ni de la precària situació en la qual exerceixen la seva feina molts periodistes, imprescindibles en les democràcies perquè aquest dret es compleixi com correspon».

El debat d'investidura era una bona ocasió perquè Pedro Sánchez hagués anunciat, sosté el secretari general de la FeSP, anunciés entre altres coses, «que el grup parlamentari del PSOE agilitarà la resolució definitiva del concurs públic per escollir el consell d'administració i la Presidència de Radiotelevisió Espanyola, però no ho va dir. La llei que el Congrés va aprovar per unanimitat el setembre de 2017 estableix la fórmula del concurs públic per a aquesta elecció, però han transcorregut dos anys i tres mesos sense que ho hagin dut a terme. I, per sorprenent que sembli, hi ha socialistes que parlen de buscar un altre mètode, la qual cosa obligaria a modificar aquesta llei sense haver complert encara aquest mandat».

Segueix Yanel: «Hi haurà qui opini que Pedro Sánchez es va oblidar del dret a la informació perquè tenia molts altres i molt importants assumptes que abordar, quan va presentar el seu programa de Govern en el debat d'investidura. Però no sembla ser un simple oblit, perquè obstaculitzar el treball dels informadors, amb el consegüent perjudici per al dret a la informació de la ciutadania, sembla haver-se convertit en un costum». I detalla el cas de «les negociacions del grup parlamentari socialista amb ERC prèvies a la investidura, el PSOE no va permetre la presència de fotògrafs i càmeres per a realitzar l'habitual mut a l'inici de les reunions, sinó que el partit va distribuir després les imatges a ells van gravar. També al·ludeix «a l'acte de signatura del programa de Govern del PSOE i Unides Podemos, per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que van convocar a fotògrafs i càmeres però no van permetre la presència dels redactors encarregats d'elaborar la informació, amb la qual cosa no van poder preguntar-los»

Aquesta manera de dificultar el treball dels periodistes, recorda Yanel, «ha estat criticada pels propis informadors que cobreixen la informació del Govern i per organitzacions com l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i l'Associació de la Premsa de Madrid (APM). Potser per aquestes protestes, en la compareixença sense preguntes que el president va realitzar el diumenge 12 de gener, per anunciar oficialment el nou Govern, va dir dues vegades que protagonitzarà la roda de premsa després de la primera reunió del Consell de Ministres i respondrà les preguntes dels informadors».