La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), amb el suport de la Fundació Internacional Baltasar Garzón (FIBGAR), ha posat a disposició de la ciutadania una bústia d'alertes perquè s'hi puguin denunciar, de forma totalment segura i amb l'anonimat garantit, qualsevol cas de corrupció o conducta il·legal que es conegui, tant de les administracions públiques com d'empreses o organitzacions públiques o privades. Aquestes denúncies, després de les comprovacions inicials necessàries, podran ser conegudes públicament pels mitjans de comunicació i, en el seu cas, podrà intervenir la Justícia.

Aquesta bústia forma part del projecte europeu Expanding Anonymous Tipping (EAT), cofinançat per la Comissió Europea i liderat per la FIBGAR. Va ser presentat en un acte públic telemàtic 28 d'octubre passat, en el qual va es debatre sobre Alertadors i seguretat digital: els nous reptes de la democràcia. En aquest debat, que s'emmarca en el vuitè mes europeu de la ciberseguretat, van intervenir Baltasar Garzón, president de FIBGAR; Agustín Yanel, secretari general de la FeSP; Hervé Falciani, president de l'associació Tactical Whistleblower; Joan Antoni Llinares, director de l'Agència Valenciana Antifrau, i Estelle Ras, de KPI Risk Ethics & Compliance.

Aquestes dues iniciatives s'emmarquen en un context social i polític en el qual la comunitat internacional està sent testimoni que, a Portugal, s'està jutjant a un home per haver exposat irregularitats fiscals que aconsegueixen 65 milions d'euros, i que, a Londres, es demanen 175 anys de presó per a un altre per haver permès que surtin a la llum pràctiques de tortures massives, assassinats extrajudicials i altres crims atribuïts a estats governants.

Rui Pinto i Julian Assange són només dos exemples dels molts en què es criminalitza als qui defensen amb els seus actes una societat en la qual la transparència cap a la ciutadania hauria de ser una obligació per als poders públics. Però exposar els fets que van en contra de l'interès general tampoc hauria de ser considerat com un acte heroic, sinó com una simple manifestació de la democràcia. Per a això és necessari institucionalitzar la participació ciutadana, promovent una protecció efectiva dels alertadors a fi que la defensa d'un bé comú i la construcció col·lectiva d'una societat més justa i transparent siguin les arrels de la democràcia.

L'aprovació de la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell Europeu, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, és un gran avanç sobre aquesta qüestió, encara que proposa estàndards mínims de protecció que han de ser ampliats per cada Estat membre. El projecte EAT s'ha concebut com a resposta i suport a aquesta Directiva que, com a primera etapa per a una protecció efectiva dels alertadors, acorda posar a la seva disposició canals de denúncia segurs i anònims. L'objectiu és promoure una seguretat digital accessible i fàcil d'ús, mitjançant la implementació de bústies segures i anònims per a protegir als qui, amb els seus reportis, consoliden la democràcia.